Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
D'ençà el 1146 està documentat el treball de la pell a Vic, encara que és molt probable que ja els romans haguessin treballat els cuirs a la riba del Mèder, just en el mateix punt on avui s'aixeca encara el barri de les Adoberies. Les característiques d'aquest indret, amb un curs d'aigua moderat que permet fer les diferents tasques de ribera, imprescindibles abans d'adobar les pells, fins i tot dins del riu, el converteixen en un lloc òptim per a aquest tipus de tasques. A partir del segle XV es diferencien més clarament els diferents oficis d'aquest sector. Així, el blanquer és el que adoba les pells, especialment grans cuirs com els de vaca o cavall, convertint-les en "cuiros en blanc", és a dir, només adobats i sense assaonar. L'assaonador és l'artesà encarregat de fer els acabats de les pells amb una aplicació de sèu destinada a suavitzar el cuir i fer-lo més modelable. Es considera que els que s'anomenaven cuiraters són l'equivalent del que en l'actualitat són els aluders. Aquests adobaven les pells ovines amb alum —o sigui, aludes— i també la de les camusses amb adob amb oli de peix. Durant el segle XVIII aquests aniran cobrant importància fins a constituir un gremi propi que arribaria a ser, ja en ple segle XX, l'únic gremi del ram de la pell a Vic.
Situats a l'avinguda de l'Hospital d'en Cloquer, a tocar el riu Mèder i tenint enfront el barri de les antigues adoberies, podem llegir un fragment de L'últim patriacra, de Najat El Hachmi que documenta com els primers immigrants marroquins s'establiren en vivendes mal acondiacionades d'aquest barri.
Van arribar a aquella ciutat que feia tot d'olors rares, són els porcs, havia dit l'oncle, en aquest maleït país mengen tants porcs que han de fer alguna cosa amb els seus pixums i no en tenen prou de menjar-se'ls que reguen els camps amb els seus perfums. El molestava especialment aquella ferum fins que va arribar al pis on havia de viure i per un moment potser va pensar a tornar-se'n. Ja no eren els porcs, eren les adoberies que voltaven la casa de parets plenes d'humitat, suspesa damunt del riu. Una altra feina que fan en aquesta ciutat és arreglar les pells dels animals per fer-ne sabates, bosses i jaquetes.
La fortor s'assemblava a la que feien les pells de conill de l'àvia quan les posava en remull amb farina i aigua fins que en queien tots els pèls i li servien per fer-ne els panderos que utilitzaven a les festes. La mateixa fortor però multiplicada i multiplicada i que se't ficava als narius i ja no en sortia mai mes.
Et pots quedar amb aquesta habitació, Mimoun, hi havíem tingut un gitano que vivia amb nosaltres, però ha decidit de tornar amb els seus. Ja ho veus, aquest és el nostre reialme, sense dones i sense ningú que ens faci la feina.
Mimoun va veure el racó de menjador destinat a fer de cuina, amb tot de plats amuntegats i unes mosques sobrevolant-los en cercles; es va adonar que la pintura del menjador es clivellava pertot i en algunes bandes arribava a desprendre's de la paret, que la llum tènue entrava per les dues finestres de la sala, perquè en aquella ciutat la llum no tenia gaire força, però també perquè els vidres estaven entelats de pols i esquitxats de greix aquí i allà.
Altres indrets de Vic: