1
D'ençà el 1146 està documentat el treball de la pell a Vic, encara que és molt probable que ja els romans haguessin treballat els cuirs a la riba del Mèder, just en el mateix punt on avui s'aixeca encara el barri de les Adoberies. Les característiques d'aquest indret, amb un curs d'aigua moderat que permet fer les diferents tasques de ribera, imprescindibles abans d'adobar les pells, fins i tot dins del riu, el converteixen en un lloc òptim per a aquest tipus de tasques. A partir del segle XV es diferencien més clarament els diferents oficis d'aquest sector. Així, el blanquer és el que adoba les pells, especialment grans cuirs com els de vaca o cavall, convertint-les en "cuiros en blanc", és a dir, només adobats i sense assaonar. L'assaonador és l'artesà encarregat de fer els acabats de les pells amb una aplicació de sèu destinada a suavitzar el cuir i fer-lo més modelable. Es considera que els que s'anomenaven cuiraters són l'equivalent del que en l'actualitat són els aluders. Aquests adobaven les pells ovines amb alum —o sigui, aludes— i també la de les camusses amb adob amb oli de peix. Durant el segle XVIII aquests aniran cobrant importància fins a constituir un gremi propi que arribaria a ser, ja en ple segle XX, l'únic gremi del ram de la pell a Vic.
Situats a l'avinguda de l'Hospital d'en Cloquer, a tocar el riu Mèder i tenint enfront el barri de les antigues adoberies, podem llegir un fragment de L'últim patriacra, de Najat El Hachmi que documenta com els primers immigrants marroquins s'establiren en vivendes mal acondiacionades d'aquest barri.
