Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Davant de les ruïnes del castell Formós, separada per una extensa esplanada, hi ha l'església o santuari del Sant Crist. Anteriorment, el recinte havia estat ocupat per la mesquita major de Balaguer, sobre la qual es va construir l'església romànica de Santa Maria d'Almatà, actualment en bona part destruïda (tot i que se'n conserven algunes restes que van ser incorporades a l'actual santuari). Aquesta església fou, en un primer moment, una parròquia, però posteriorment se cedí a les monges clarisses, que van decidir construir el seu convent adossat al temple. A inicis del segle xvii es restaurà i s'engrandí l'església per tal de poder acollir el gran nombre de fidels i visites que rebia el santuari gràcies, en gran part, a l'interès de venerar la imatge del Sant Crist. A l'esplanada podem llegir un sonet d'Antoni Navarro (Vilaller, 1869 - Barcelona, 1936) i un fragment de prosa de Josep Vallverdú de recreació costumista ens parla d'una climatologia que perfila el caràcter dels balaguerins.
Oració rimada al Sant Crist de Balaguer
Damunt la serra d'Almatà,
meitat Tabor, meitat Calvari,
si Balaguer hi té un altar,
Vós hi teniu un dolç Sagrari.
Oh celestial itinerari
pel penitent que hi sap pujar!
Oh placidíssim Columbari
pels cors que a Vós saben volar!
En plany d'amor en agonia,
clavat en Creu, de nit i dia,
a l'entorn vostre els fills crideu.
De vostres braços feu bandera,
de vostre Cor viva foguera...;
Oh, si escoltessin vostra veu!
El fred d'aquestes planes occidentals és un client d'una constància exemplar. No es tracta d'un fred que pot venir o no, que es pot instal·lar per un temps més o menys llarg. Jo, que he viscut a la costa, recordo tardors clares, netes, deliciosament temperades, en què les hores centrals del dia eren un gaudi dels sentits. Però aquestes tardors de terres lleidatanes, balaguerines, segrianenques i segarrenques són la instal·lació pura i simple de les boires i el fred. A Balaguer, vaig comptar-hi un any cap a vint-i-un dies de boira, seguits. Potser no era exactament pel Sant Crist; devia ésser pel desembre o pel gener; però vint-i-un dies seguits de boira espessa equivalen a una agonia: sentiu que la pensa se us desorienta, que no sou capaços de reaccionar, tothom fa cara de donar el condol, i esdevé impossible tota feina al defora. En un país mediterrani, no poder fer vida al defora és una maledicció. Els homes romancegen pels cafès o per casa, o fan esforços, dins una oficina, per oblidar el cotó fluix de l'atmosfera exterior; les criatures més petites fan l'esbarjo d'escola dins de l'aula, o són autoritzades a sortir només uns minuts; la roba no s'eixuga, les plantes dels testos es moren, l'aviram té un posat mullat i envidrat. Si hi ha una fàbrica al veïnat, el fum de les xemeneies no acaba de pujar, i s'escampa per les capes baixes de l'atmosfera i ho embruta tot, edificis, gent, voravies, arbres.
Pel Sant Crist és costum a Balaguer d'encendre les estufes. Em penso que avui dia molta gent ja no compleix aquesta tradició, i pragmàticament, quan fa fred, sigui abans, sigui després del 9 de novembre, és quan fa foc. Però fixem-nos en allò que dèiem de la tradició: és pel Sant Crist quan «toca» posar en marxa les calefaccions. Sigui com sigui, el Sant Crist, que pot, alguns anys, presentar-se assolellat, és comunament la porta d'entrada de les boires. Aquestes boires són de dues menes: l'una, menys persistent, s'ajeu als vorals del riu i abasta uns quants quilòmetres d'amplada; l'altra, la boira de veritat, arriba des de Logronyo i no para fins a Igualada. És la boira de tota la vall de l'Ebre. Contra aquesta boira no hi ha defensa: es constitueix en una immensa presó, que abasta els plans de l'Aragó i les terres baixes occidentals de Catalunya. Hi ha camioners que us diuen que fa vuit hores que circulen amb boira. Jo he anat en un taxi de Tàrrega a Balaguer, durant uns quants quilòmetres, amb les rodes de la dreta mig ficades a la cuneta, única forma de saber que encara corríeu per dins de la carretera.
Altres indrets de Balaguer: