Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La fortalesa Isabel II, més coneguda per fortalesa de la Mola o senzillament La Mola, va ser construïda entre els anys 1848 i 1875 per ordres d'Isabel II i és una de les majors fortificacions europees del segle XIX. Ha servit al llarg dels anys d'aquarterament, presó presó militar i política i per vigilar l'entrada al port de la ciutat. Per la seva espectacular arquitectura, és Patrimoni Històric Militar de Menorca. La fortalesa té deu fronts, alguns destinats a la defensa terrestre i altres a la defensa marítima, amb murs de traçat irregular. El seu ús ara és civil: es lloga per a celebrar esdeveniments de tota mena, mostres i exposicions; s'hi pot fer senderisme; i es fan visites guiades de dia i nocturnes, a les quals es pot conèixer la història de l'illa. Cal no confondre-la amb el fort Marlborough, una fortalesa anterior, construïda durant la dominació britànica, que també es troba al port de Maó. Hi escau la lectura de dos fragments de L'alè de les cendres, de Maite Salord que tracten de la construcció i de l'arribada de presos de durant la Guerra Civil de 1936-39 i la lletra de la cançó de "La Mola", de Lluís Manglano del grup Ocults.
Com cada dia, en Joan va veure el recorregut del sol pel camí del cel, mentre ell col·locava pedres feixugues, l'una al costat de l'altra, per aturar el moviment de la terra cap a l'aigua. Construïen un nou mur de contenció al Canal d'Alfons XII, una obra que, feia anys, havia millorat les comunicacions entre Maó i la Mola, quan els temporals de llevant batien la badia. La tramuntana dificultava els moviments dels homes i feia que la feina fos, encara, més dura. Treballaven en silenci, amb els ulls mig tancats. A tocar de l'aigua. Al rerefons, aquella construcció laberíntica que s'integrava dins el paisatge fins a semblar-ne part indestriable. Torres i muralles. Estances i més estances de sostres altíssims i galeries espitllerades. Des que havia començat a treballar-hi, en Joan podia veure com es feien realitat totes aquelles històries que mai no haurien d'haver estat res més que paraules. Ara, podia veure la Mola, tocar-la, respirar-la. Era com un ésser viu que havia crescut i que encara reclamava, de tant en tant, homes com ell, com abans el seu avi i el seu pare, per alimentar el seu perfil monumental. Fins que els vells van decidir tornar a casa, sense recança.
—Mirau, sembla que duen una nova remesa de presos. Vés a saber quina la deuen haver feta, aquests. —En Joan es va girar cap a l'edifici de la fortalesa que feia de penitenciaria des de feia prop de vint anys i, d'enfora, va veure un grup d'homes escortats a punt d'entrar-hi. El seu avi li havia explicat que, els primers anys de construcció de la Mola, quan encara no hi havia la presó, ja havia treballat amb presoners carlistes que havien complert la seva pena aixecant murs i excavant la terra i esmicant la roca. Sabia que, ara, un d'aquells edificis era una penitenciaria. Mai, però, en aquells mesos, no havia vist cap pres.
—Deu ser gent de sindicats que diuen que, a Barcelona i Palma, ho duen molt fort. —Els homes van assentir.
—Els preus pugen i els sous davallen. No anam bé...
—La meva escola donava al pati de la presó d'Eivissa —va interrompre en Joan, amb recança. Tothom va callar—. Era un tros de l'antic convent dels dominics. A la part de dalt, hi havia l'escola i, als baixos de l'edifici, la presó. Quan els presos passejaven pel claustre, jo els veia per la finestra de la classe. Sortien a prendre el sol i jo no tenia altre entreteniment que fer-los ganyotes o llançar-los el primer que tenia a mà.
La Mola
A sa boca des port hi ha La Mola
derruïda per tots, és la trista història.
Mos defensa des mal temps sense cap arma,
temporals de mals vents transforma en calma.
La Mola s'alça valenta a dalt la mar
i plora quan veu que a tots tan mos ne fa
i els menorquins no han fet res per alliberar
aquest trosset de terra que han destrossat.
I una gent que hi van arribar se la van fer seva
planten bombes i canons, pobreta meva,
i ningú no va defensar sa terra nostra
i ningú mai l'ha plorat, adéu La Mola.
La Mola s'alça...
Altres indrets de Maó: