Naveta des Tudons. Arqueologia

Autor: Francesc Camps i Mercadal (Pseudònim de Francesc d' Albranca )
Obra: Llibre de lectures menorquines , 1981
Pàgines: 52-53

Sa nau d'Es Tudons i es pou de s'Aimador

 

Pretenien una jove dos enamorats cabalencs, tan cabalencs que ella no sabia quin havia de prendre, perquè no sabia quin havia d'engegar. I ells, per llevar-li es mal de cap, van convenir amb unes messions, dignes de ferms aimadors i d'al·lota garrida: un d'ells faria una nau de pedra, de peces cairades i ajustades, a sa planada d'es Tudons; s'altre, a sudevora, faria amb una barrina un pou fins a trobar aigua; es primer que enllestís sa tasca, se casaria amb s'al·lota.

Fer una nau de pedra, com sa d'es Tudons, és veritable obra de gegants; i fer un pou amb una barrina, d'un vògit de flocadura com es buit d'un pou de torn i fer-lo per aquells rodols d'es terme de Ciutadella, a on sa penya és tan ferma i s'aigua està tan fonda, vol delit i braons.

Els dos aimadors contraris, com a bons amics, no obstant distar enquimerats amb sa tasca, cada vespre passaven sa vetlada en es costat de s'al·lota.

I endavant anaven ses obres: un aferrat a sa barrina, a tall de foradar el món, s'altre arrencant i traginant a coll penyes que, després de ben llavorades, les posava a un lloc, fent de mestre d'aixa, paredant s'estranya nau carena per amunt.

Cada viatge que feina es de sa nau, tot passant, preguntava a son rival d'es Pou com anava s'obra. I quan, duent sa darrera pedra, no veient a son rival abraonat a sa barrina, guaità dins es fondal i féu s'acostumada pregunta, es d'es pou, des de baix, li va respondre que acabava de trobar s'aigua.

Una flamarada de salvatge gelosia enlluernà a's de sa Nau, i, furiós, va rebatre dins es pou sa penya amb què venia carregat.

I aquesta vetlada, a festejar a ca s'al·lota no hi comparegué més que es jove de sa Nau.

Però tot s'afina en aquest món: es jove que faltà a's festeig fou trobat, lo endemà mort dins es pou, esclafat per una roca cairada. A's jove de sa Nau no el veren mai més. Sa Nau romangué sense acabar: li falta una pedra.

Es pou és encara avui conegut  per Es Pou de Sa Barrina o d'ets enamorats, i mostra dins s'ample canó faixes en espiral, menjades a sa penya, com que siguin buidades per una gúbia o per una barrina de gegants. Està a sa mitgera de Ses Arenes, Son Quart i Ses Angoixes.

Autor: August Bover i Font
Obra: En pèlag d'amor , 1999
Pàgina: 26

Naveta des Tudons

 

Sempre la mar. Cal un altre paisatge?

Vau solcar-la tants cops, fa molt de temps,

quan els vents coneixien solament

algunes poques veles solitàries.

 

Temíeu només els déus, les tempestes

i els monstres marins. Els estels i el sol

marcaven al lleny la ruta i els ports

on el mercadeig naixia amb la festa.

 

Ara, en el pont d'aquesta nau ciclòpia,

dormiu el son dels navegants experts,

lluny en el temps, però sabent del cert

que amb aquest buc heu travessat la història.