Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El convent de Santa Clara situat en es cap de cantó de Santa Clara i Domingo de ses Monges va ser fundat en temps d'Alfons III, al segle XIV. Avui en dia amb prou feines conserva res de l'estructura primitiva a causa, primer dels atacs turcs del segle XVI i, després, de les destrosses de 1936. Durant segles, totes les famílies riques de l'illa tenien alguna filla al convent. Quan el saqueig turc de1558, sor Àgueda Ametller n'era l'abadessa i va ser brutalment torturada en el pati i, després, la van penjar en un dels arbres per arcabussejar-la. Amb els anys va sorgir la llegenda segons la qual el cabdill dels turcs havia estat esclau a casa dels pares de sor Àgueda. El turc se n'enamorà bojament de qui sempre rebé carbasses. Una nit es va fugir i va prometre venjar-se dels desaires rebuts.
El 1558, la ciutat va ser destruïda i s'emportaren captives prop de 3.000 persones. Un monòlit a Es Born recorda l'any de sa desgràcia. Miquel Eugeni Caimaris va escriure, a finals de la dècada dels quaranta del segle XIX, la novel·la romàntica Sor Àgueda Ametller, publicada pòstumament. Caimaris trià l'episodi luctuós de l'assalt turc com a marc de la història que té el desenllaç en el martiri de Sor Àgueda. La novel·la traeix sovint la contradicció de la llengua literària usada, el castellà, amb freqüents remissions a mots catalans "intraduïbles" i a la inclusió d'alguns versos en català, així el romanç de la "Sa núvia d'Algendar" o els que reproduïm a continuació. Els canta la bona fada Madalena a Juanita i Àngela /Àgueda i són una predicció "espantosa" del que succeirà a Àgueda, un cop haver entrat en la vida religiosa, per haver menystingut el jove esclau turc Mustafà Piali.
Pau Faner, a Moro de rei (1988) se servirà de l'episodi de l'atac turc ara emmarcat en la història d'un noi d'origen menorquí, Valent, fill de Leonila Mamerta, que és fet presoner pels germans Barba-rossa, durant la primera meitat del segle XVI i és educat com un pirata sanguinari. Quan descobreix els seus orígens es debatrà entre ésser un vertader cavaller cristià o senyor musulmà, gairebé fill adoptiu dels Barba-rossa. El fragment que reproduïm recrea el moment de l'assalt a Ciutadella i, concretament, al convent de Santa Clara, on l'abadessa sor Àgueda (Martí) Ametller és crucificada.
Autor:
Miquel Eugeni Caimaris i Torres
Obra: Sor Àgueda Amteller , 1987
Pàgines: 87-88
Obra: Sor Àgueda Amteller , 1987
Pàgines: 87-88
Donzella qui s'estima sa ditxa
I mes que ella sa virtut
Des moro qui l'enimora
No escoltia el tendre discurs.
Fugiu-ne donzelles castes
Fugiu son amor impur.
¡Ai d'aquella que s'adormia
Confiada a son arrull!
Inflats i cecs per ses llàgrimes
Seran sos hermosos ulls.
Fugiu-ne donzelles castes
Fugiu son amor impur.
Ni l'altar, ni lo sant vel
Seran bastant fort escut
Per llibrar-la de sa ràbia
Des pirata corromput.
Fugiu-ne donzelles castes
Fugiu son amor impur.
¡Ai de tu pàtria estimada
de son furor trist despull!
Per un amorós despic...
Quants de mals sobre tu!
Fugiu-ne donzelles castes
Fugiu son amor impur.
Fugiu-ne bella castellana
Fugiu de son amor impur...
que est amor et darà llanto
I la mort per la virtut.
Fugiu-ne donzelles castes
Fugiu son amor impur.
Autor:
Pau Faner i Coll
Obra: Moro de rei , 1988
Pàgines: 222-223
Obra: Moro de rei , 1988
Pàgines: 222-223
Perquè ja era clar que moririen tots. S'organitzà l'evacuació. Leonila va veure partir la columna, immòbil, serrant el seu trabuc, dones, infants, ferits, gent inútil, desfilant en trista processó. Jasmina, que s'havia allunyat un poc d'aquella anciana, tampoc no se'n va anar amb els desallotjats, perquè sabia que en Valent no estaria entre els desertors. Sortiren, però no arribaren molt lluny, perquè els assaltants s'adonaren de la fuga i hagueren de tornar a corre-cuita, perquè ja començaven a atacar-los de pel front. Llunanegra, observant tots els moviments des de la muralla, va pensar que allò havia estat una equivocació, perquè Mustafà tindria ara idea clara de la situació llastimosa en què es trobaven els assetjats, i sens dubte ordenaria el cop final. Efectivament, no trigà a produir-se la darrera envestida. Els turcs aconseguiren forçar la porta d'en Sales i irrompiren amb ràbia ferotge a la ciutat. Els ciutadallencs encara es defensaven a garrotades, però eren pocs, i ara Llunanegra ja no mogué un dit pels seus antics conciutadans; sabia que la sort estava decidida i que si havien de morir, millor que fos ràpid. Les hordes enemigues arribaren a la plaça del Born, doblegaren els pocs que encara els plantaven cara amb masses i verdancs, i es feren finalment amb el domini de la ciutat. El saqueig fou una orgia de sang que durà tres dies amb les seves nits, durant els quals no cessaren els assassinats, violacions, incendis, la profanació de temples i altars i la destrucció de qualsevol recinte habitat, fins i tot dels llocs situats moltes llegües enfora. Després foren embarcats cap a Constantinoble prop de quatre mil captius, entre ells malalts de l'hospital, frares de Sant Francesc i monges i novícies de Santa Clara, mentre l'abadessa, sor Àgueda Martí, era crucificada a les portes del convent. Leonila Mamerta ho va veure, encara abraçada al seu trabuc, i l'emprengué a coces contra els bàrbars que perpetraven tan innoble acció, els quals, divertits davant aquella vella que potejava, lenta de moviments com una gallina, la immolaren també al peu de la creu, acorant-la d'una bona punxada al clatell.
Altres indrets de Ciutadella:
Indrets