Autor:
Joan Benejam i Vives
Obra:
Ciutadella veia. Records d'un quant temps enrere
, 1972
Pàgines:
19-21
Ses murades (fragment)
Per entrar i sortir sa gent, ses murades de Ciutadella tenien cinc portes de molta grossària, en es fondo d'una porxada que prenia tot es gruix d'aquell bastiment, i en terra formava, molt temps enrere, un pont llevadís que cobria un fosso que es va reblir després. S'anomenaven Portes o Portals d'En Salas, que eren ses que donaven entrada en es Born; a sa part de migjorn hi havia es Portals d'Artrutx; a sa de llevant estaven es Portals de Maó i a tramuntana es de sa Font. A ponent hi havia es Portalets, que donaven a sa costa de Baixamar.
Totes aquestes portes se tancaven a les nou d'es vespre en s'hivern i a les deu en s'estiu, i s'obrien molt dematí, de modo que ningú podia entrar ni sortir en tota sa nit que no fos per un cas de gran necessitat o p'es servici del Rei. Sols s'obrien es Portalets per deixar sortir es pescadors que havien d'anar a fer calada, i aquests estaven convinguts amb s'ordenança d'es Governador, que era s'encarregat de tancar i obrir dites portes.
Considerau, llegidors i llegidores, sa gent que s'apilotava en es portals, dedins i defora, gelats de fred en ses matinades d'hivern, esperant que obriguessin, de cada costat de murada, i es renecs de què havia de ser objecte s'ordenança, si feia un poc tard.
Per sort existia a un carreró, entre es carrer de Sant Pere d'Alcàntara i es de la Puríssima, s'històric Forat de ses Bruixes, que conduïa ses aigos dins es valls. Era aquell forat una oberta bastant gran per poder-hi passar una persona molt acotada, entremig d'aranyes, escorpins i altres alimares; però quan arribaven a banda fora se trobaven a una altària de devers uns vint pams, i llavores tenien que davallar dins es valls per uns pestells que hi havia a sa paret, amb perill de caure i rompre's una cama.
Però allò era un gran refugi per aquells que volien entrar o sortir de Ciutadella quan ses portes estaven tancades; per passar contrabando, per es festejants de ses al·lotes d'es molins si se destorbaven un poc i volien anar a dormir a ca seua, lo mateix que per aquells i aquelles que dormien fora i s'havien detengut amb s'objecte de colque ballet, o altra cosa, a Ciutadella.
