Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest rec aconduïa l'aigua que s'extreia de la llera de la Tordera a l'alçada del Molí de Puigverd i anava fins al barri de Santa maria on hi havia can batlle i can Florit masos propietat de Joaquim Ruyra. En el tram final anava a donar al Molí de la Pedrera i als antics rentadors. En un d'aquests trams, de ser certa, devia escaure's l'anècdota reportada per Pla, a banda de per la veu popular, de com Ruyra rebé l'acció venjativa de la seva dona, Teresa de Llinàs d'Arnau, germana del baró de Llinàs i que s'atorgava el fals títol de marquesa. Podem llegir-hi el text biogràfic del Pla que il·lustra el fet.
— És una petita al·lucinació de la meva senyora — deia l'escriptor —. Marquesa, precisament marquesa, no ho és pas. És el seu papà i la seva mamà, que ho són, de marquesos.
Aquestes indispensables correccions aportades per Ruyra a la condició nobiliària de la seva esposa li ocasionaren les consegüents escenes de furor. Si davant de la capacitat de fantasia de la seva senyora, Ruyra es trobà sempre indefens i no tingué reacció visible, quan es tractà de la tergiversació de la realitat es considerà obligat a corregir-la. Es considera obligat a fer-ho en nom del sentit del ridícul. «Es veu — digué un dia— que li hauria estat indiferent de casar-se amb una persona desproveïda del sentit del ridícul.»
Els documents humans, quan tenen una base real, no solen pas exhalar gaire amenitat. Potser, per altra part, no cal insistir més. La discreció és sempre positiva. Endolceix la vida. Però aquesta relació de fets no es podria donar per acabada sense un petit comentari de caràcter general i sintètic. Aquest comentari és probablement factible. Hi ha un moment, en efecte, que la historia de les aventures familiars de Joaquim Ruyra arriba al seu punt àlgid. Un dia el matrimoni passava — Ruyra davant i la senyora darrera — pel marge d'un rec ple d'aigua situat a la rodalia de Blanes. L'escriptor caminava arronsat i pansit. Ella semblava nerviosa i agitada — vull dir que es trobava dins del procés de l'altercat en perspectiva. Tot d'una la senyora Teresita avança ràpidament d'un pas i dona una empenta al seu marit, el qual perd l'equilibri i cau al rec. Com que el rec no era profund, l'escriptor en pogué sortir moll, enfangat i — com sempre — desproveït de tota reacció possible. Ert.
Altres indrets de Palafolls: