Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest mas, també és conegut com a mas Joia per la primera família que en fou propietària al segle XV. Conserva el portal adovellat i diverses finestres de pedra i una d'elles amb permòdols. Va ser propietat de Joaquim Ruyra com el de can Florit i el de Tortós. L'heretat li provenia de l'àvia Antònia Alsina Batlle que es casà amb Joaquim Ruyra i Mirambell. S'hi conreava sobretot cereals i a la part més alta, vinya. Hi podem llegir un poema dedicat a la vinya i el vi i un text de Josep Pla que mira de reconstruir la nissaga Ruyra i el seu arrelament a Blanes i Palafolls.
Al vi
I
Del cep rica desferra,
sang viva de la terra,
suc màgic, suc ardent,
tu, que ets essència rara
de 1'Existència Mare,
de nostra vida pàupera
vine a refer el torrent.
II
Volem sentir al cor
ta pulsació secreta,
volem sentir-te al cor,
oh vi, inconscient poeta,
gran somniador.
III
Licor ple de misteri!...
Els anys i els vituperis
no et causen enderroc.
Del fullador a les plantes
bulls en el cup i cantes
i dins la bóta rústega
prens, sepultat, nou foc.
IV
Volem sentir al cor
ton alè que ubriaga,
volem sentir al cor
ton foc que no s'apaga,
vi reviscolador.
Personalment puc aportar uns detalls inèdits — em sembla — sobre la branca materna de l'escriptor, és a dir, la branca que prové de la Gavarra, exactament de Montnegre. Aquests detalls tenen la seva importància perquè dibuixen la figura de l'escriptor com el que fou en realitat: vull dir com un considerable propietari rural. El patrimoni que posseí Joaquim Ruyra, l'heretà de la seva branca materna i consistí bàsicament en la propietat de Montnegre (unes sis-centes vessanes de suredes repartides en dos masos existents: la Casa Gran i el Mas Sàbat, a part de dos masos debolits, les ruïnes d'un dels quals s'anomenen encara el Mas Cremat) i els dos masos que posseí a sota el castell de Palafolls, que són dues bones propietats. Posseí, a més a més, una horta a Blanes i unes peces a Hostalric, però aquestes terres li degueren provenir de la branca paterna del seu llinatge. Ruyra fou la conjunció de gent de la Gavarra i de gent de la Marina (la seva literatura explica prodigiosament aquesta conjunció). Aquest enllaç es produí a conseqüència d'un fet molt dramàtic.[...]
El besavi del senyor Ruyra morí sense descendència masculina, de manera que el patrimoni passà a la pubilla de la casa, encara soltera en el moment de l'assassinat. Ara, a aquesta senyoreta, la mort del seu pare li produí una tal por, un pànic tan extraordinari, que decidí abandonar les masies de la Gavarra i traslladar-se a la Marina, als masos de Palafolls, terra de més seguretat. (No hi ha cap vella família del país que no pugui afegir un fet d'aquest ordre al dossier de l'enquesta suggerida per mi, des de fa tants anys, sobre «Catalunya, país sense autoritat).)
Desplaçada a les terres de Palafolls, aquesta pubilla Creus es casà amb un Ruyra de Blanes, i d'aquesta manera s'ajuntaren els dos patrimonis — que en definitiva foren els que l'escriptor administrà. D'aquest enllaç nasqué el pare del senyor Ruyra, un senyor que tingué la carrera d'advocat, que exercí a Blanes i a la ciutat de Girona — exactament en un pis del número 7 del carrer de Ciutadans.
Altres indrets de Palafolls: