Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquest indret, admirant un dels panorames més bonics de la costa del Maresme, Joan Maragall escriví els diferents poemes que conformen "Vistes al mar". Josep Pla en les seves anades i tornades pel país va quedar captivat per la costa del Maresme i especialment pel Passeig dels Anglesos de Caldes tal com ho reflecteix aquesta prosa que li dedicà.
De vegades, trobant-me al Maresme, vaig a donar una volta per la població. El mes de maig és excel·lent per a acostar-s'hi. En el Passeig dels Anglesos no hi ha ànima vivent. Em sembla que tot el passeig és meu. Les torres són tancades. La clientela estival és invisible. La tarda és gloriosa; el silenci, deliciós, la botànica té una presència lleugera. Arribo fins a les pinedes de la platja i escolto passar el vent a les copes dels pins. El mar està en calma. Hi ha una mica de vent de garbí, i unes onades menudes, gràcils, amb un petit penell d'escuma assolellada, moren sobre la sorra de carmí fent un llarg, ample, fresseig de seda. Sobre la terra i el mar hi ha un cel alt, vast, d'un blau blauet rentat, d'una tibantor jovenívola, sobre el qual passen, d'una manera dolça i lenta, uns petits núvols de nata, exquisits, sense pes.
I
Vora la mar eternament inquieta
floreix immòbil la pomera blanca,
i el presseguer vermell, que riu i brilla
prop la mar inquieta aquietadora.
II
Degué ser un dia així que el bon Jesús
caminà sobre el mar; el cel i l'aigua
serien, com avui, llisos i blaus...
I la Visió anà ràpida a l'encontre
dels encantats deixebles en la barca.
III
El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
IV
El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça;
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
V
Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només elles veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentres tu esperes el retorn magnífic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.
Altres indrets de Caldes d'Estrac: