Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'espai que ocupa la Plaça Major de Palma, de planta rectangular i el perímetre porticat, és el de l'antic convent de Sant Felip Neri i algunes cases veïnes. Fins a l'any 1823, la plaça va ser seu de la Inquisició. Un cop enderrocada la seu, van passar deu anys abans que s'iniciessin les obres de la primera ala, que va ser acabada l'any 1838. Les obres es van prolongar fins ben entrat el segle XX, amb la construcció d'un aparcament subterrani i unes galeries comercials. En l'ala nord, una placa recorda que en aquest lloc hi hagué la casa que fou de Ramon Llull. Per aquest motiu hi escau la lectura de les dues primeres estrofes de "Lo cant de Ramon", dos passatges de Vida coetània que narren les aparicions que hi tingué i el seu retir a Randa; un text de Joan Santamaria que fixa com veié la plaça i els seus entorns a la dècada dels trenta del segle passat; i finament, dos fragments de novel·les d'Antoni-Lluc Ferrer i Maria de la Pau Janer.
Cant de Ramon (fragment)
Som creat i ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
i som caogut en molt pecat
i en ira de Déu fui posat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déu fos per mi amat.
Matí aní rebre perdó
a Déu, i pris confessió
amb dolor i contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déu me féu conservació.
I l'endemà de matí llevant-se, no curant de la visió que la nit passada havia haguda, tornà a dictar aquella vana i folla cançó que començada havia, i, com altra vegada aquella hora i en aquell lloc mateix tornàs a escriure i a dictar aquella mateixa cançó, altra vegada nostre Senyor li aparec en creu en aquella forma mateixa, de la qual visió ell molt espaventat que no de la primera, lleixades totes coses, anà's metre en lo llit. Ja sigui per això, aquella folla voluntat ell no lleixà, ans bé, aprés pocs jorns, tornant ell en acabar aquella cançó i no curant d'aquelles visions meravelloses, fins que terçament, quarta i quinta li aparec.
...i com lo dit reverend mestre hagués la dita obra acabada, muntà altra vegada al puig de Randa, i en aquell lloc on ell rebé aquella gran il·lustració, ell féu edificar un ermitori, en lo qual estic per espai de quatre mesos, dia i nit suplicant a nostre Senyor que aquella Art que havia ordenat fos a honor sua i a profit de la santa fe catòlica, i que li plagués aquella prosperar.
Si ara, en comptes d'endinsar-nos al pati de l'Almudaina, que és aquest edifici de pedra daurada acarat a la façana principal de la Seu, les pedres de la qual són més daurades encara que les de l'Almudaina, travesseu el petit «square» on hi ha el bust d'En Quadrado voltat de flors, i seguiu enllà pels carrers de Palau i Colom, sortireu per fi a la plaça Major, ampla, pintoresca, bulliciosa, claferta de colors i d'enraonies. Aquí hi ha el mercat, és a dir, aquí hi ha l'aparador fastuós de l'horta, dels figuerals, dels vinyets, de les valls florides, de totes les llaminadures i requisits, i de tota l'alegria de la terra, del cel i de la mar de Mallorca. Aquesta plaça és la desclosa triomfal de l'illa prodigiosa i el resum de la gràcia mediterrània d'aquesta gent mallorquina, que és carn de la nostra carn i el més gentil rebrot de l'ànima catalana.
Sentiu un deler de germanor en barrejar-vos amb la multitud. Tot maniobrant entre els grups, vosaltres guaiteu, visureu, escolteu i observeu mentre la gent xerra, pletxa, compra, riu i es mou sense parar amb una ondulació tranquil·la i alentida d'aigua estancada.
M'he esmerçat a copiar el poemet amb la cal·ligrafia més flotant de què era capaç, he tancat després el quadern i m'he preparat per a un tomb. He davallat al carrer, hi he engegat la Vespa i li he envelat cap al centre. El sol abrilenc em feia pessigolles a la cara i els efluvis de l'asfalt eren com cortinatges de perfum. M'he aparcat finalment a la vora del Cafè dels Artistes, en plena plaça Major, sota les arcades.
A la terrassa del bar que em serveix d'observatori, consultori, confessionari i bevendori, hi he trobat els quatre putifeines de sempre, els noms dels quals ni val la pena d'apuntar. M'han volgut seduir, és clar, cap a llur taula i me n'he salvat gràcies a un altre diari del matí. He comanat una cervesa i m'he engrescat en la lectura de les notícies del dia, enfocades des d'una altra sensibilitat política. Però ben aviat comprovava que l'un i l'altre venien a dir les mateixes coses. He pagat la consumició, he tornat a pujar dalt de la moto i li he envelat cap a ca l'Esperança. Com cada dissabte.
Sortiren al carrer i plovia. Gotellines transparents als vidres dels cotxes, els llums encesos perquè és fosca nit, la gent apressada, tot de paraigües. «Fa tres dies que plou —exclamà na Clàudia—, n'estic tipa!» Al taxi, donà l'adreça del carrer Rubí, sense consultar-li-ho. Feia una mica de fred. Era fred d'aigua, del que et banya la pell i els ulls. Fins al moll dels ossos. Com cada vespre, les arcades de la Plaça Major eren desertes en aquella hora. Només elles corrent perquè no duien cap paraigua, i una veu que, des d'un racó del pensament, li deia, a na Clàudia, mira que hi estàs ben sonada, fer pujar una desconeguda a ca teva, qui sap com ha obtingut l'anell, va, digues-li que aneu a un restaurant, que tens la gelera buida, que no hi ha llenya per a la xemeneia, qualsevol cosa i pots tornar enrere. Però no ho volia: havien de ser-hi totes dues soles, al pis. Amb tota la calma del món per descabdellar històries i descobrir secrets.
Altres indrets de Palma: