Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Gran Hotel, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner (1850-1923), inaugurat el 1902, el març del 1903 fou el marc d'un homenatge que els escriptors illencs dedicaren a Miquel Costa i Llobera. El 1902, Costa guanyà el mestratge en Gai Saber en els Jocs Florals gràcies a la Flor Natural obtinguda amb "Creixença" i l'Englantina amb "La deixa del geni grec". Aquests Jocs, se celebraren a Sant Martí del Canigó, a causa de la prohibició de fer-los a Barcelona, i on el poeta no va poder ser-hi present. L'homenatge fou presidit per Mateu Obrador, al Gran Hotel de Palma. En el transcurs del qual Alcover llegí per primera vegada en públic "La Balenguera", poema que és una encertada elegia del temps que passa, que no perdona a res ni a ningú, de la vida que s'encamina irremissiblement cap a la mort, també representa un dels punts àlgids de la temàtica patriòtica del poeta. Va ser musicat per mestre Amadeu Vives i, d'ençà el 1996, és oficialment l'himne de Mallorca. Així doncs, proposem de llegir-lo conjuntament amb un passatge de "La deixa del geni grec" i un fragment de les paraules que Alcover va dedicar a Costa i Llobera. També hi escau la lectura d'uns records de Josep Maria de Sagarra.
A l'hora en què sorgia del mar la roja lluna,
també des de les ones pujava Nuredduna
quan va sentir sobtada remor, remor creixent.
Volgué escapar lleugera, mes entre llums i gent
se va trobar perduda. Qui allà feia de guia
era el mateix qui el vespre passat ja l'emprenia
contra ella amb mots malignes, damunt del talaiot.
Doncs aquell cap de cendra llavors digué: —Qui pot
manifestar l'oracle dels déus en nit sagrada,
sinó la verge altiva que d'ells és inspirada?
Un déu, com ella deia, manà que el bell catiu
per víctima en la cova quedàs de viu en viu.
Per tant, cal que nos mostri la profetissa pura
com tal catiu se troba lligat dins la foscura,
si no és que ja invisible s'és fet com aqueix déu...
Ton poble, oh Nuredduna, vol veure, lo que és seu,
vol registrar la cova!...— Per l'alta portalada
en tant la profetissa se n'era ja muntada,
i des d'aquella boca sublim, sobre la mar
i la salvatge turba, sa veu va ressonar:
—Oberta està la porta del cau: podeu entrar-hi
sens mi, cors de geneta qui set de sang teniu...
Mes l'home que vos guia, no cerca ja el catiu:
ell cerca Nuredduna que odia el sanguinari...
Doncs ara ma paraula darrera ja sentiu.
Jo l'he sentida clara la veu de l'Invisible,
jo l'he pogut entendre dins un batec d'amor;
i diu que no li plauen les víctimes d'horror,
que, vanament vessada la sang, li és avorrible,
que ell per voler carnatge no és tigre ni voltor!
La balenguera
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
La balenguera misteriosa,
com una aranya d'art sutil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca be cavil·la,
teixint la tela per demà.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons ;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
Bellugant l'aspi el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la,
destria l'auba qui vendrà.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va,
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
A Palma hi havia aleshores dues fondes d'una certa categoria: el «Gran Hotel», al capdamunt del Born, i l'«Hotel Alhambra», al capdavall. Fora d'això, tot estava per fer. La meravella de construccions que avui s'estén arran de mar fins a arribar a Portopí, a Porto Cristo, a Sant Antoni i a Gènova, i l'esplendor d'hotels de tota mena que fa del «Terreno» una de les explosions més vives del turisme internacional, trigaren encara molts anys a iniciar-se i a adquirir la fastuositat d'avui dia.
Jo vaig anar al «Gran Hotel», que era més que suficient per a enlluernar-me. Al menjador, les dilatades pintures de Santiago Rusiñol i de Joaquim Mir m'acabaren d'obrir una gana feroç que ja duia del vaixell; i per fer honor a la pastisseria mallorquina vaig debutar amb mitja dotzena d'ensaïmades que acabaven de sortir del forn. Després de les ensaïmades, vaig descobrir els «quartos», tant els senzills com els emborratxats i empolvorats de sucre fi, i aquella orgia de dolceses i flonjors em convertí en un rebrot d'Ulisses, arribat a l'illa encantada on tot eren glòries i on no existien penes.
Altres indrets de Palma: