Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En el camí que puja al castell, s'arriba en una mena de coll des del qual es divisa no només l'entrada al port, el perfil de Mallorca al fons, sinó també els pavellons de la unitat militar que encara subsisteix a l'illa. Des d'aquest punt estant podem servir-nos de la lectura de tres fragments de L'emperador o l'ull del vent, de Baltasar Porcel que narra les peripècies inhumanes que van passar a l'illa prop de 9.000 soldats francesos després de la derrota de Bailén el 1808.
De Cabrera, en recordo perenne el xiscle aspre de les gavines giravoltant dalt del cel, com si els ogres les enviessin de més amunt per amenaçar-nos; la gràvida salobror de l'aire, una insídia invisible i tangible; l'obsessiva magnificència del mar, com les goles dels somnis: semblava que les aigües es poguessin obrir per qualsevol lloc, que el mar et clavaria queixalada; l'espantosa fetor humana: t'acostaves a un cos i li pudien l'alè, el sexe, les mans, reconeixies cada persona per la seva pesta peculiar més que no pas pels trets, que tothom ja havia perdut demacrat i febrós, o per la veu ja convertida també en roncs balbucejos. I recordo Gérard de Fleury voraginós...
En evocar l'illa sento sempre el vent. El sento com el sentia allí, murmuri esllanguit de les brises a l'horabaixa o braol descordat de la gropada fent tremolar la fosca. Rafegues espetegants d'un oratge que bat els pinars o la lleugera marinada carregada de sentors de les algues iodoses. Un gris fi de gelor tramuntanenca o el tumult de remors calentes del botorn septentrional.
Sembla que Cabrera només existeixi com a espai sotmès a les expectants envestides o a les dolçors remotes de la rosa dels vents, la que volta i volta amb la volta del món que volta. L'illa morta en la mar viva i pentinada pel ventijol o trabucada per la borrasca. Nosaltres sota la carícia del vent, sota la lluita del vent. Les veus del vent.
És que a Cabrera únicament hi ha el vent i res més que sigui viu i poderós. I que provingui del misteri. El vent arriba i corre invisible, en sento el contacte, hi parlo, li palpo la musculatura llisa i fibrosa com la d'un peix poderós i fantasmal quan passa xiulant.
Altres indrets de Palma: