Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1613, Leonor Ortiz va fundar aquest convent allà on era casa seva i, també, cedí l'hort de vora la rambla. El 1616 se'n varen iniciar les obres i el 1648 les de l'actual església. La façana s'aixeca en un petit pati que està dividit per una línia d'imposta i dues torres hexagonals sobre les arestes superiors. El portal té dos estípits amb una decoració geomètrica, de tradició manierista i un entaulament coronat per Santa Teresa. L'església té planta de creu llatina i prebisteri quadrangular. La coberta és de canó. El creuer té forma de cúpula sobre petxines i vuit segments i està coronada per un llanternó central. El retaule major data del 1700, i és obra de Mateu Joan. Les tribunes tenen finestres quadrangulars amb gelosies. El 16 d'octubre de 1922, Miquel Costa i Llobera va morir en la trona de l'església d'aquest convent, mentre predicava. És per aquest motiu que proposem que hi sigui llegit el poema "Adorant" i la crònica que del fet ens n'ha deixat el biògraf Bartomeu Torres Gost.
Adorant
Déu és aquí! Fugiu, ombres de vida,
davant Aquell qui és...
Obriu-me el fons d'abatiment sens mida,
abismes del no-res.
Dins l'avenc tenebrós de ma baixesa
postrat en sant terror,
oh abisme sense fi de la grandesa!,
oh Déu!, jo vos ador.
Baix del carro vivent i formidable
de vostra majestat,
batega el cor en confusió inefable
d'amor i feretat.
A vostres peus, oh Rei de la victòria!,
jo el tir com una flor:
passau-li per damunt en vostra glòria,
passau sobre mon cor.
Que l'esclafin les rodes sacrosantes
que aixequin pols de llum,
sols que puga, morint a vostres plantes,
donar-vos un perfum.
Sols que puga mon cor, perdent la vida,
amb son batec final
alçar-vos una nota més sentida
dins l'himne universal.
Oh Llum de llum, Essència tota pura!,
mirau-me fit a fit,
i, eclipsada a mos ulls, la criatura
se perdi en fonda nit.
Massa en la boira del fondal malsana,
oprès d'enuig i dol,
entre besllums de tota imatge vana
jo us he amagat, oh Sol!
Mes ara el raig que tot error engega
vull ja, Sol adorat,
encara que amb la vista quasi cega
ne resti enlluernat.
Vull beure vostres raigs de viva flama,
oh Sol abrasador!
Cremau!..., que és dolç a l'esperit que us ama
patir més set d'amor.
Cremau, secau-me tota saba impura,
tota llecor de llim:
no és la vida d'Adam ni sa ventura
la sort que ara jo estim.
Paradís terrenal no m'aconhorta
ni en vull d'hort delitós,
que d'un altre verger m'obriu la porta,
més alt, perquè és penós.
Que ma vida se torni desolada
com un desert aquí,
sols que hi sentí la viva solellada
d'amor que no té fi.
Que se ressequi al meu entorn la terra
de tanta ardor i llum;
així el cor de tot fang més se desferra
i s'alça amb més perfum!
Així a les terres d'Orient sagrades,
de dies sempre plens,
dins el cor de planures abrasades
creix l'arbre de l'encens.
Allà degota mirra que depura
i bàlsam que és consol,
perquè fa fruits de cel la terra dura
dins l'èxtasi del Sol!
Cap símptoma de malaltia havia manifestat; l'any anterior sols menciona una llaga varicosa a la cama, que no semblava amagar cap mal greu. L'estat melancòlic del dia abans, que diu en el dietari, no fou observat ni pels familiars. El matí del 16 d'octubre féu la meditació, celebrà Missa amb preparació i acció de gràcies, digué jaculatòries, berenà tot com de costum, potser donà una ullada al diari, estudià el sermó i s'encaminà a l'església de les Tereses, per predicar a la Missa solemne de les festes centenàries, el panegíric de la Santa Titular. El temple estava ple de devots.
Vestit amb l'hàbit coral de canonge pujà a la trona, i prengué per tema del panegíric les paraules de l'epitalami: Ego dilecto meo et dilectus meus mihi, "Jo per mon Amat i mon Amat per a mi", que concentrava tot l'esperit i la vida de Santa Teresa de Jesús. Teresa és de Jesús, i Jesús és també de Teresa: per aquesta unió explica l'altíssima perfecció de la Santa, la profunda Sapiència de la mística escriptora i les magnànimes empreses de la Reformadora carmelitana. Són les tres parts que anava a considerar en el sermó.
Parlava en la primera de l'esforç de Teresa per desferrar el seu cor d'afectes humans i unir-se a l'amador celestial que la volia exclusivament seva: «Un dia dins aquell convent de l'Encarnació, on havia professat sola la Regla carmelita mitigada, recollint-se davant una devota figura de Jesucrist acotat, tomba a sos peus amb un esclator de llàgrimes com una nova Magdalena, i plora llargament ses lleugeres infidelitats...» No acabà la frase. Al dir «tomba a sos peus», llavores en sec emmudí, i es desplomà dins la trona sense una exclamació ni una queixa. Un murmuri intens s'aixecà de l'auditori; retiraren de la trona a D. Miquel, i ja no dava senyals de vida.
Altres indrets de Palma: