Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta capella, dedicada antigament a les Ànimes, es troba just abans de l'espai interior corresponent al portal de l'Almoina. Aquesta primera capella claustral de la nau de l'Almoina va ser objecte d'una renovació total entre els anys 1885 i 1886 que consistí, a grans trets, en l'eliminació de l'estucat de voltes i murs, es restituí l'aspecte general de la fàbrica del temple l'obertura de l'ogiva del finestral i la pavimentació amb esgalons de marbre. El retaule neogòtic, de fusta daurada obra de l'escultor Guillem Galmés, va ser beneït el mes de març de 1886. Tanca el recinte una preciosa reixa d'estil gòtic de ferro forjat la qual prové de l'antiga capella de sant Pere d'on en va ser retirada arran de l'incendi del 1819. Segons el testimoni de Francesc de Borja Moll, el text del qual podem llegir en aquest indret, era aquí on diàriament deia missa el canonge Antoni Maria Alcover.
La vida, a ca mossèn Alcover, era molt metòdica, ordenadeta com la d'un convent.
A les quatre del matí, tant a l'estiu com a l'hivern, sonava el despertador dins la cambra del canonge, i aquest botava del llit sense pensar-s'hi gens. Feia les seves devocions —oració vocal i mental ben afavorida— i es posava en feina d'estudiar o d'escriure. A les cinc feia sonar el timbre dins la cambra del servei, i En Joan s'aixecava per anar-li a servir la missa, que començava a les cinc i mitja, i acabava... quan Déu volia: sempre a les sis ben repicades, perquè mossèn Alcover era un d'aquells capellans que la diuen "ben sencera".
La capella on deia la missa, a la Seu, era la de Sant Josep, i darrere l'altar hi havia la sagristieta on guardava els vasos i ornaments — calze, canadelles, camis, casulles i altres peces d'indumentària litúrgica — per al seu ús particular. A la Seu de Mallorca, cada canonge té aqueixa sagristieta privada —una darrere cada altar— per a revestir-se i desvestir-se dels ornaments per a la missa o per als actes corals. Com que mossèn Alcover i el canonge Quetgles vivien tan a la vora de la Seu, que no havien de fer més que travessar el carrer per a entrar-hi, ja sortien de casa seva revestits de roquet i mussa i de sotana vermella per als actes de cor, però conservaven a les sagristietes de la Seu els ornaments per a la missa.
Quan el canonge i el criat sortien de missa, si era a l'estiu, anaven a "estirar les cames" pel moll: resseguint tota la Riba, arribaven fins a la farola del port i tornaven. La passejada durava exactament una hora. Si era a l'hivern, no feien aquest exercici al matí, sinó després de dinar. Durant aquestes passejades, mossèn Alcover no estava inactiu — no hi sabia estar —: o ell llegia, o feia que En Joan li llegís qualque llibre o revista. Quan jo vaig entrar a viure a casa seva, Mn. Alcover em prengué per a acompanyant de les passejades i les dedica a donar-me les primeres lliçons d'anglès i d'alemany, que més envant havia d'ampliar i que m'havien de servir tant i tant per a les meves activitats durant tota la vida.
Altres indrets de Palma: