Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1996, les cendres de Miquel Àngel Riera foren dipositades en la tomba 288 del parterre 7 nínxol 12. Fou una mort que trasbalsà molts poetes amics coetanis i de les noves generacions, fins al punt que Bernat Nadal (Manacor, 1950) i Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) li dedicaren dos llibres: Memòria fòssil i En absència de l'Àngel, respectivament. Així com, també, se n'edità un de col·lectiu La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera. De tots tres en donem mostres per ser llegides davant la tomba.
Autor:
Vicenç Llorca i Berrocal
Obra: En absència de l'àngel , 2000
Obra: En absència de l'àngel , 2000
Àngel, avui fa tres mesos que vas morir. Recordo que, quan existies, cercàvem com podíem la paraula, entre els telèfons, en els racons d'agendes plenes que, no obstant, sempre ens oferien algun blanc on omplir amb tinta els nostres noms. I ara que no hi ets, tot esdevé la necessitat d'una carta urgent, com si fos capaç d'arribar més lluny, o senzillament d'arribar... Escriure és escriure't, mirar-te els ulls en el mirall que retorna el paper.
Àngel, tu vas arribar a ser el motlle espiritual de tantes ànimes que reconegueren en la teva un instant de gràcia que no t'has d'estranyar de veure tanta gent trista. Sentim que no envellirem mai més amb la forma del món que ens vas donar.
Àngel, no vas parar de predicar l'anunci del teu personal evangeli: la bellesa de l'home és que crea bellesa, de manera que convertires el teu temps en una mena de museu on cada sala guardava una col·lecció d'amics o converses, obres i fets guanyats a la vida. I, ara, hi paguem l'entrada.
Àngel, una ciutat és sempre escenari del nostre destí. I ens l'estimem, com un pare o una mare. I ens hi estem perquè tenim l'última convicció que, quan morirem, la nostra ciutat seguirà. I nosaltres amb ell.
I anem a S'Almonia per recollir la sal marina amb l'esperança de donar sabor al nou aliment. I llegim S'Almonia com una pregària que oferim a la mar pels que ens han fet créixer i ens han deixat; pels que ens han ensenyat a plantar llavors al límit dels elements. A arrelar amb la mínima terra i el màxim de mar. Com el fenoll marí.
Un dia vas crear Alexis. Davant d'ell, el capellà de la teva novel·la li va veure un altre gest tan bell, tan el resultat de segles d'avançar l'ésser humà cap a la pura essència de la gràcia... que des de llavors, dins la cambra fosca de la història on hem d'extreure una fotografia de futur seguim amb Schiller els camins de la dignitat.
Autor:
Bernat Nadal i Nicolau
Obra: Memòria fòssil , 2005
Obra: Memòria fòssil , 2005
Elegia I
T'has mort, però me'n fot. Ni adéu volguérem
Dir-nos, vàrem deixar el record clavat
-com paret seca en un paisatge vell-
als instants de frisor quotidiana
d'una estreta de mà o de conversar
de qualsevol intranscendent història.
Aperduats tudons fan acrobàcies
Entre el passat i tu, ja impossible.
L'àngel i altres indicis il·luminen
El desempar del cor arran de l'abisme.
Autor:
Isidor Marí i Mayans
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
A Miquel Àngel Riera, in memoriam
No és perquè l'hagis escollit,
que aquesta nit t'envolta, fonda
sota el vent i encesa d'auguris;
ni mai sabràs per on s'acosta
la cançó que escriuen les ales
mentre vulguis ser tu qui triï
l'estrella. Tomba't sota els astres
i deixa't conduir de lluny,
calladament, per ella. Néixer
de nou amb el dia és morir
quan ella et pren en braços. Viure
no és més que abandonar-te al seu
camí, secret darrere el sol
gelós que t'abassega. Creure
tan sols és esperar els seus llavis
com a la mar constant i plàcida
la platja lliura cada gra d'arena.
Autor:
Pere Rosselló i Bover
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Record de Miamar
A Miquel Àngel Riera
En les tardors de totes les Venècies
i al gris de l'horabaixa percudit
per barques, peixos i aus de Miamar,
sempre hi haurà un ressò de qui es rebel·la,
perquè és mortal, contra els inaccessibles
déus eviterns.
Serà en l'adolescent
que solitari abasta un nou plaer
incontenible o en l'home que al crepuscle
tot l'univers estima des dels altres.
En qui combat el temps amb mots serà
trets de la terra nostra i, lentament,
en fa bellesa: benaventurances
noves, paràboles eternes d'éssers
finits. Serà en aquell qui tem del cos
el decadent anar cap a la Nit.
Serà al Centaure, a l'Àngel, al Llop-Home...
Tota la llum des d'ara caurà plena
de bells records de dies ja perduts.
Enyorarem en va els blaus compartits,
ara ocres suaus d'unes marcides hores.
Amic llunyà, endins dels mots per sempre
et cercarem, tot defugint l'adéu
definitiu fins l'endemà de mai.
Juliol-setembre de 1996.
Autor:
Jean Serra i Torres
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Salvar-se, rabiosament humà, en la paraula
(Miquel Àngel Riera)
Molt prest clissares
del món les desventures.
Però saberes
descobrir per als altres
les coses adorables.
Enmig del drama,
empres l'eina-paraula.
Obres mirandes
per on la llum penetra
escampant la boirassa.
Prens de la vida,
el que la vida dóna:
dolor i joia,
la cosa més humana,
la bellesa de l'home.
L'home perible
que, des del cos, estima.
No vana torre
ensuperbida i closa:
uns quants pams de misteri.
Autor:
nocontent
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Obra: La claror que us don... Homenatge a Miquel Àngel Riera , 1997
Tardor
En memòria de Miquel Àngel Riera
Quan la tardor comença i tu no acotes
l'esquena per encendre foc, amb rels
i caramutxes, t'he pensat. Defora,
el vent se'n duu la fullaraca, núvols
lilosos, que no deixen ni un principi
d'amor a les ninetes; i als camins
que vénen de la mar, les olivardes
han florit de bell nou, com a perenne
passió de tribut i cels d'octubre.
Sovint vares descriure aquesta força
pagana del misteri i la bellesa,
als teus poemes. Ara, a qualque oasi
en blanc i negre de l'eternitat,
mentre assoleixes tota l'harmonia
de la lluna creixent o del silenci,
ja saps que no hi ha déus inaccessibles.
Altres indrets de Manacor:
Indrets