Sa Graduada

Tanmateix, contràriament a allò que jo pensava...

Autor: Llorenç Capellà i Fornés
Obra: Pròleg (Moriren dues vegades) , 2017

Tanmateix, contràriament a allò que jo pensava, Antoni Tugores havia estat ben explícit. Moriren dues vegades és, certament, una altra cosa. O les dues coses -anàlisi documental i novel·la-la- alhora. En qualsevol cas, abans de parlar del llibre en concret, permeteu-me fer-vos cinc cèntims de la història real. Daria i Mercè Buxadé, de 22 i 18 anys respectivament, havien nascut a la ciutat mexicana de Puebla, en el si d'una família catalana que havia emigrat a fer fortuna. Els seus pares decidiren tornar, ja amb els doblers fets, i probablement empesos per la inestabilitat política de Mèxic, un país que aleshores estava sotmès a revoltes continuades. De retorn a Catalunya, Daria i Mercè estudiaren a un col·legi de religioses i ningú no podia sospitar, aquells dies de la primeria d'agost de 1936, que farien part, de manera voluntària, de l'expedició armada que es disposava a alliberar Mallorca, Eivissa i Formentera del feixisme. Però així va ser. Dia 16 d'agost salparen del port de Barcelona a bord del Ciutat de Tarragona i, després d'una breu escala a Eivissa, desembarcaren a sa Punta de n'Amer, entre sa Coma i Cala Millor. Acompanyaven la tropa en qualitat d'infermeres de la Creu Roja, inscrites a un grup reduït que es completava amb altres tres dones: una de mitjana edat, Maria Garcia, que si més no les altres li reconeixien autoritat moral per a dictar ordres, una jove nomenada Teresa, i una altra, de la qual encara es desconeix el nom. Precisament aquesta va redactar un diari personal que ens permet conèixer la dimensió humana de les cinc i la tràgica aventura que les arrossegaria a la mort. Abreujant: quan les tropes republicanes reembarcaren, de manera precipitada, la nit del tres al quatre de setembre, abandonaren els endarrerits a la seva sort. Daria, Mercè, Teresa, Maria i la cinquena voluntària no identificada, varen esser detingudes el mateix dia quatre per un escamot armar i traslladades a Manacor. Del calvari que passaren n'han parlat molts d'historiadors, Antoni Tugores entre ells. Els trets que acabaren amb les seves vides es confongueren amb el repic de campanes que anunciava a la població que el Sant Crist acabava de fer el miracle d'alliberar-la dels rojos.