Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En un dels angles de la plaça Ramon Llull hi ha un dels tres monuments dedicats a mossèn Antoni Maria Alcover, els altres són un llibre gruixut en una de les rotondes de la ciutat i l'obelisc del final de na Camel·la. Popularment el de la plaça Llull es coneix com "Es Caparrot" pel volum del bust respecte la peanya de pedra que el sosté. Al seu davant podem servir-nos de la lectura del sonet que li dedicà Josep Carner i d'un breu i precís retrat que li féu Francesc de Borja Moll.
Avui, amb una frescor joiosa,
canto la mussa canonical
blanca, amorosa i esplendorosa
sota la testa del Magistral.
Oh, com se mostra més gloriosa
la cara plàcida i angelical
qui, com tu mostres, blancor radiosa,
no ha vist encara com és el mal!
Amo aqueix rostre tot temps seré
que infon als homes candor i fe
i una constància que res detura.
Oh! i eixa mussa canonical
és la innocència de tota altura,
és la congesta de tot cimal.
Mossèn Alcover era un home d'alçada mitjana, molt robust, de cap pelat i molt rodó, i amb una cara que també semblava traçada amb un compàs. Tenia el coll un poc tort — conseqüència d'una caiguda de quan era molt petit— i una boca gran, molsuda i plena d'energia. Per l'expressió de forta voluntat dels seus llavis i per la rodonesa del seu cap —típica dels voluntariosos i obstinats— tenia una gran semblança amb Mussolini (de qui, en aquell temps, encara ningú no parlava).
El seu parlar, el seu gest i els seus moviments tenien una vivacitat descurada, pagesívola, i, a estones, grossera. Era desorbitat en les alegries i en les irritacions. Els acudits i capbuitades dels al·lots el divertien molt, i ho demostrava amb rialles sorolloses: reia amb tota l'ànima i amb tot el cos, tirant-se cap enrere i posant-se les dues mans al clatell.
Altres indrets de Manacor: