Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al número 9 de na Camel·la, hi va néixer Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996) i hi va viure fins als sis anys. Després, habità el número al 16 del carrer d'Artà, la casa del padrí. Un cop casats amb Roser Vallès, primer, durant un any, van viure en un pis de la plaça de l'Església i, després, durant 10, al número 16 del carrer de l'Amargura on tenia l'oficina de gestor administratiu. La llar definitiva fou el xalet "Camí de Mar" que ocupa el 64 A de l'Avinguda del Parc. En ser-hi al davant, hi podem llegir un fragment del poema XIII de Poemes a Nai.
Per ara,
això és tot el que puc dir,
Nai.
Sé que nom Miquel-Àngel
i té trenta anys. Viu a la dreta
així que es baixa pel carrer d'Artà
- la mar també viu a la dreta,
dins un barracó de barques i distàncies-,
així que es puja
pel carreró arrecerat de la teva vida.
Té quasi l'altària d'un crit, i l'extensió
d'una veu enrampada, midada a versos quadrats.
A voltes, es veu clar
que la seva forma autèntica
no és la d'un colom, tampoc
la d'un lledoner oficial per als excursionistes de bona família.
Quasi també te podria fer senyes
que no té la forma d'un bon propòsit
ni del gest elegant amb què s'agafa la ploma
per a escriure la història d'un avantpassat.
Si es topa amb la gent
i es queda immòbil dalt d'un "bon dia", vol dir
que no pot més de maror,
i si us diu paraules vellutades
és que ja no sap com s'agafa el mànec de la conversa.
Això es veu clar aquests dies
que l'aire cou i ho transparenta tot,
i fins ens cubica la sang
posant, en pèl, en evidència
la nostra geometria més comprometedora.
Coneix els homes
per la manera d'agafar les coses
o de mirar de lluny,
però no endevina massa si ha de ploure o no.
Sap que la mort és rodona i res més,
que plorar ve de cap avall i res més,
que estimar cau entre el ponent i el fred i res més,
i res més.
Altres indrets de Manacor: