Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La construcció originària del castell, d'època medieval, no es conserva, ja que va ser enderrocada pel duc de Noailles el 27 de juliol de 1695. L'any següent, es va reconstruir, segons un plànol de Josep Chifrion, però tornà a ser destruït el 1697, pel príncep Darmstadt. Finalment, el 1716 es va iniciar la construcció de l'actual fortalesa, per part del general Verboom i altres enginyers que estaven sota les seves ordres (seguint els models de Vauban). D'aquella fortalesa, aquesta és l'estructura que ens queda: entrada subterrània, portal dels carros, cos de guàrdia, baluard de Santa Tecla, segona porta, polvorí principal, baluard de la dent de serra, el portal principal, la plaça de les armes, la torre del rellotge i el camí de la vila. Situats al peu de la torre del rellotge amb una esplèndida vista sobre Hostalric i bona part de la Selva podem llegir el poema que Jeroni Zanné dedicà a les alberedes d'Hostalric i un altre de Josep Carner i Ribalta .
Les alberedes d'Hostalric
Canten les alberedes d'Hostalric
del verd i el blanc la doble melodia,
amb elegàncies de "concerto" antic,
sobre un teixit finíssim d'harmonia.
Els troncs es drecen, argentats i esvelts,
columnes de templet; i les agulles
dominen la verdor dels cobricels,
matisada d'argent, que omple les fulles.
Felices semblen, mes potser no ho són.
Ja no hi reposen gaies pastoretes,
ni el caramell d'Arcàdia no ens du al món
d'uns pastors que eren músics i poetes.
Tenen, però, els artistes eternals,
ara tant purs com dos mil anys enrere:
els perfums de les flors primaverals,
dels ocellets la música lleugera,
el vent d'hivern amb son alè geliu,
de la tardor les purpurines gales,
i les flames vermelles de l'estiu
plenes a seny de brunziments i d'ales.
Clapes harmonioses de verdors
esteses per la conca del Tordera,
viuen una existència de clarors
sense veure la mort que les espera.
Vora Hostalric
És tarda de diumenge. Pels camps vaig
amb el blau del Montseny en llunyania
i els blats novells amb la verdor de maig
—maig encara innocent de melangia.
Amb faldellí vermell —pagada de fer goig—
una noieta al lluny va a la masia.
Contra el fons verd i blau, el toc de roig
quin element d'ingènua poesia!
Altres indrets de Hostalric: