Antiga estació del tren Olot-Girona

Autor: Jaume Gascon i Rodà
Obra: Memòries d'un periodista català (1904-1940) , 2006
Pàgines: 24-64

[Olot, 1912]

 

El dia 14 de desembre de 1911, cap a entrada de fosc, després d'haver descarrilat pel camí i d'haver fet perdre la paciència als nombrosos olotins que des de feia hores l'esperaven a l'estació, el tren arribà finalment a Olot amb un estol de personatges oficials, capitanejats, és el cas de dir-ho, pel capità general Weyler.

Autor: Aurora Bertrana i Salazar
Obra: Visions d'Olot , 1933
Pàgina: 7

Postal d'estació

 

Petita, tot netedat i placidesa. Aquesta estació ni trepida, ni empolsa, ni eixorda. Grans arbres bells i amables li fan ombra i costat. Al voltant s'estenen els prats suaument florits. Un xic enllà clapegen els conreus. Un fons llunyà de muntanyes blavoses dóna relleu als tendríssims turons propers.

Acaba de finar la nit. El primer contacte d'alba. Mestre i senyor del lloc canta dolcíssim el torrent, amagat dintre l'arbreda veïna. I el tren petit, petit, el primer d'aquell dia, surt de l'estació xisclant discretament, modest, respectuós.

Damunt la via morta queden abandonats, inútils, uns vagons resignats i pacients.

Surt el sol, disc roent, un poc desenfocat, darrere l'horitzó que oneja. Els rails prenen una lluminositat ardent. Paral·lels, enlluernadors, es dirigeixen decidits vers un infinit també honrat i modest.