Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El primer poblament de Bolvir el trobem a l'edat del Bronze, aproximadament fa 3.500 a C. Entre el s. III a C. i el s. I aC. hi ha l'assentament ibèric a Bolvir, del qual el Castellot n'és una bona mostra. El primer esment del nom de Bolvir en documents, el trobem l'any 938 com a "Vulverri". Bolvir fou possessió del monestir de Cuixà i tingué com abat Ramon de Bolvir, entre el 1309 i el 1316. Situats a tocar o a dalt de la torre podem servir-nos de la descripció que del poble i els seus entorns va fer Cèsar August Torras.
Bolvir
Bolvir —1.115 metres alt. — poble d'uns 400 habitants que té adjunt el poblet de Talltorta. És població de molt agradable aspecte, tenint molts edificis i alguna villa voltada de parc i jardí. El nucli principal de la població s'estén al recer d'un tossal i està dominat per l'església parroquial i la capella de l'Esperança. El veïnat d'Amunt a cosa de mig kilòmetre de distància es troba a l'envolt d'altre tossal, coronal per una alta torra quadrada de tres pisos, obra originaria del segle XIV i que és coneguda amb el nom de Torre de Bolvir. S'obira des de son cim un dels millors panorames de la Cerdanya.
La iglésia parroquial de Santa Cecília és un temple romànic, si bé modificat. La nau es complerta i té 17 metres de llarg; en la volta hi ha dos cupuletes obertes per a donar llum a l'interior del temple. Les voltes de les quatre capelles dels costats estan fetes a plena cintra. L'altar major barroc és obra del segle XVIII. L'absis en hemicicle te els paraments de pedra picada; s'obre en son centre una senzilla finestra i està surmontat per una senzilla ornamentació de fris dentellat. El campanar és una torra quadrada de tres pisos bastant alta, tota de pedra, coronada per una coberta de forma piramidal feta de maons. La porta, que s'obria abans en el costat de migjorn, fou traslladada al dessota del campanar; està formada per dos arcs en degradació, sustentat un d'ells, constituït per un senzill bordo, sobre dues columnes amb capitells esculturats, en un dels quals hi ha dos lleons i en l'altre dos aucells; el treballat és molt primitiu.