Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquesta plaça, que porta el nom del pare de Jaume Brossa (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1875 – Barcelona, 1919), podem evocar aquest escriptor amb la lectura d'un fragment del retrat que li va dedicar Jaume Massó i Torrents a les seves Memòries i un altre de «Viure del passat», un article de Brossa, publicat a L'Avenç el 1892, que es té per un dels manifestos fundacionals i més contundents del moviment modernista.
Viure del passat (fragment)
Aquesta consideració ens porta a conèixer que pel pervindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya. [...]
Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima veure la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central (tant de bo fos així també en altres coses, verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser; política que sols pot resultar de l'autonomisme radical.
Convé dir ben de pressa que les crítiques que va iniciar En Jaume Brossa Roger tenien una altra envergadura que no pas les d'En Ramon Casellas. Era brillant, sobretot en la conversa; i quan ell enraonava li desagradava que ningú el discutís o se'n manifestés contrari. Tenia molta traça a demostrar les seves afirmacions: era sofista. D'altra part era molt simpàtic, i els seus articles apareguts a L'Avenç eren comentadíssims. Era cruel en la conversa, però sincer i bo. Escrivint, llampeguejava de frases curtes, intenses, poques vegades tallants. El mateix en la conversa que en els articles, li venien ganes de dir coses tan grosses i extraordinàries que alguns de nosaltres hi fèiem una cara interrogativa; però ell estava satisfet d'haver-nos espaterrat. Era, com he dit, un xicot brillant, i ho sabia. La seva aparició a «L'Avenç» va ésser un esdeveniment. El coneixíem de vista de l'Ateneu, però mai no hi havíem parlat. Crec que ens el va acompanyar En Cortada. Era de gran alçada, i feia anar els braços amb un gest molt ample, com si volgués abraçar moltes idees.
Altres indrets de Barcelona: