Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La manufactura tèxtil era el sector més important de l'artesania barcelonina medieval, tant pel que fa al valor absolut de la producció com al nombre de persones que hi treballaven. A la plaça de la Llana, cada dissabte al matí es feia el mercat de la llana filada. A una banda de la plaça, s'hi posaven les filadores, a l'altra, les revenedores, per tal de distingir si es comprava directament a la productora o bé a una o un intermediari. Està documentada l'existència de filateres, sederes, merceres, teixidores, sabateres, barreteres i cosidores. Podem llegir-hi una prosa d'Emili Vilanova que, irònicament, discuteix l'oportunitat d'obrir la nova Via Laietana i suprimir les cases dels carrers medievals on durant segles havien arrelat les famílies per oferir-los nous habitatges, més cars, a l'Eixample i els pobles-barris perifèrics. Dos poemes de Josep Carner i Josep Maria de Sucre, respectivament, recreen l'ambient de les cases humils del barri i de com subsistien fent anar els telers i de com l'anar i venir de carruatges de la propera capella de Marcús marcava el ritme quotidià de molta gent.
Autor:
Emili Vilanova i March
Obra: Obres completes. Gent de casa , 1949
Pàgines: 735-736
Obra: Obres completes. Gent de casa , 1949
Pàgines: 735-736
Carta al senyor alcalde (Fragment)
Ja que l'època present és tan democràtica... vinguen los procediments democràtics; vinguen noves barriades en lo cor de la ciutat, amb habitacions modestes i senzilles, a fi de que els menestrals i obrers que viuen en aqueixos carrerons, que a tan llastimer compadiment mouen als filàntropos benignes —i negociants al mateix temps —, tinguen aire, sol i carrers amples, aixís com los desitgen tan generosos benefactors; però no es prenga com a falsa excusa la reforma i serveixi per a allunyar-los i traure'ls de sos niuets deixant lo lloc a altres classes que encara que molt dignes i més acomodades, no per això han de tenir la privativa de gosar més aires i més sol que la menestraleria.
Lograt aqueix empenyo, a terra los carrerons, que ahir un company de redacció, per acabar-los de difamar, los suposa encobridors de maldats, enquibiment de lladres i de furts i d'accions lletges, lo mateix que si parlés de la plaça de Catalunya o de qualsevol carrer de l'Ensanxe!
A terra de seguida eixos carrers malvats, amb tants obradors d'argenters, i aquestos apilotaments d'estotgistes i polidores, amb eixes fornals d'obreria de plata, de calzes, salpassers, canadelles, bergansins i presentalles! Avall los artífices esmaltadors de metalls rics, muntadors de pedres fines, gravadors, llapidaires, bijutiers, finistes, culleraires, negociants d'argent i d'escumilles, torners de gerros i canelobres i custòdies! Avall, tota eixa belitralla industriosa! Que Barcelona vol esclatar com una taronja que s'obre en grills i necessita que el sol la toqui, el vent l'auregi i els colors sanitosos li sien retornats... Avall la pobreria que no pot pagar crescuts lloguers de casa! O amunt, si per cas, dret a la Muntanya Pelada, a les Hortes de Sant Bertran o al cap del diable, a treballar per pocs diners! I amunt o avall d'una vegada si us plau, a recobrar la salut que us manca i a canviar d'aires i de dificultats en altres llocs més espaiosos!
I vosaltres, botiguers de galindaines, perxers d'elàstics i lligacames, cadiraires, barbers, menestrals, ebenistes i herbolaris, ànsia, feu quatre petons als parroquians, que no els veureu mai més, i a vivir, que entra el rumbo i 1'abundància, i campeu's-e-la com pugueu, que no sou de la conxorxa, ni la broma es fa per vosaltres, ni la ganància, que prou tràfec us vindrà per sospirar i doldre el bé perdut.
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Llibres de sonets , 1991
Pàgina: 78
Obra: Llibres de sonets , 1991
Pàgina: 78
«Aquell Barcelona», que diuen els vells
I
Oh aquelles cases de la vellura,
grans, ab el sostre fosch y llunyà!
eren quietes com a costura;
el sol hi entrava tot casolà.
Hi havia estampes a les parets
dels Argonautes y de Tobies;
els llits hi eren amples y frets,
verdes y grogues les sederies.
Braser pacífich endormiscava;
totes les coses enriolava
l'olor de pomes y roba neta.
Y per les cambres s'ohia sols:
—Layeta, Laya, Laya, Layeta—.
Uns mots alegres com picarols.
Josep Carner, Primer llibre de sonets (1905)
Autor:
Josep Maria de Sucre i de Grau
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 251
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 251
Plaça de la Llana
El noi que compra ara, al magatzem, la fruita;
el carro i el cavall que hi estan aturats,
la dona que va i ve i sempre a corre-cuita
per tal com hi ha més dies que no jornals guanyats,
poc saben dels vells temps que dins les netes cases
del teleret de mà, sortia el passament;
no eren les persones ressentides i rases,
i a Santa Caterina es feia el casament.
En escampar el matí, el so de la campana
de la propera noble capella de Marcús,
les àvies i les joves del barri de la Llana,
joiosament curaven de la filosa el fus.
Sabien, segons era el dring del tritllejar,
si arribava o sortia el traginer de França
i si calia o no haver-li de resar
per tal d'alliberar-lo de tota malfiança.
Encara hi ha l'Hostal on jeia amb els cavalls
després d'omplir les sàrries a casa el civader.
— Salut i bona sort! — li deia el xic de Valls
sabent del dur camí emprès pel viatger.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets