Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els carmelites descalços, popularment coneguts com els josepets, es van establir l'any 1626 a tocar de l'antic camí de Sant Cugat. Una primera església es va consagrar quatre anys després i es va posar sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia, fet que va determinar la denominació de la vila. L'edifici que ens ha pervingut va ser iniciat el 1658 i es va enllestir el 1687 i va ser projectat per fra Josep de la Concepció, conegut com el Tracista. Té una única nau, amb creuer i cimbori, coberta amb volta de canó amb llunetes. Entre els contraforts hi ha capelles intercomunicades. La façana, tripartida i amb frontó triangular central, és la tradicional de l'orde. Des de 1868 té funcions parroquials. Situats a la placeta del davant podem llegir un fragment memorialístic d'Elvira Farreras (Barcelona, 1913-2005) que evoca com era celebrada la festa del Corpus Christi als barris de Sant Gervasi i Gràcia, tenint com a punt de partida i arribada l'església dels Josepets.
La festa religiosa del carrer més esperada i celebrada era la del Corpus. El diumenge següent a la diada de Corpus Christi, i per rigorós torn entre les parròquies de Sant Gervasi i Gràcia, s'organitzava la processó. Un any tocava a la de la Bonanova, l'altra a la de Jesús de Gràcia i l'altra a la dels Josepets. L'any que tocava als Josepets, parròquia de Sant Josep de Gràcia, sortia pel carrer del Marquès de Santa Anna, pujava pel carrer d'Homer, tombava pel de Ballester i després enfilava Saragossa avall fins a Guillem Tell i per Vallirana i Septimània altra volta als Josepets. La gent posava domassos als balcons i guarnia les finestres amb flors i a vegades algun ciri. Treien cadires i bancs al carrer, al llarg de la vorera, perquè els amics i convidats poguessin veure passar la processó còmodament asseguts. Hores abans de la manifestació religiosa passaven unes venedores ambulants que oferien paperets i serpentines, altres, amb una gran cistella plena de flors al braç feien de floristes improvisades. Anaven proclamant la seva mercaderia i l'aire s'omplia de la flaire de la ginesta i dels clavells que anaven venent als qui després, en passar la custòdia, els llançaven en homenatge al Santíssim. A voltes, les flors que llançaven des dels balcons queien sobre el tàlem que el cobria. Arribaven a carregar-lo tant que més d'un cop els seus portants s'havien aturat per fer-les fora, ja que la càrrega arribava a fer-se feixuga en excés. També hi havia les venedores de caramels, que en portaven, entre altres, uns que semblaven especials per a aquella diada. Eren com uns bastonets de crossa, llargs, que feien la felicitat de la mainada que voltava per allí.
Mentre els nens anaven llepant els caramels i per fer més curta l'espera, demanaven als pares que els compressin l'Auca de la Processó de Corpus que oferien uns venedors, on figurava l'ordre del trajecte que seguiria i el detall dels personatges que hi prenien part. Naturalment, anaven recitant els rodolins fins que s'acostaven els gegants i els caps-grossos que ballant precedien la processó, encapçalada per la Guàrdia Municipal a cavall i de gala, anomenada popularment la rússia. Seguia la Banda Municipal, dirigida per l'inoblidable mestre Lamote de Grignon, on tocava un germà del mestre Manén, que, com que vivia al carrer de Saragossa, coneixíem i havíem sentit assajar a casa seva.
Altres indrets de Barcelona: