Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just on, des del passatge de Sant Felip, ens incorporem al carrer de Saragossa, és un bon punt per llegir diversos fragments memorialístics d'Elvira Farreras que descriuen uns ambients populars totalment desapareguts del barri de Sant Gervasi actual, amb el protagonisme ben especial del popular tramvia 17.
El tramvia de foc i el seu successor, que després va portar el número disset, mai no provocaren aldarulls. Des de la plaça de Catalunya, llavors plena de palmeres, el comboi pujava carrer d'Aribau amunt i en arribar al de Provença desenganxaven el darrer vagó. Aquest, tirat per una parella de mules, arribava a la vila de les Corts. La resta del tramvia tot esbufegant travessava Gràcia fins a la plaça Molina, després de Guillem Tell tombava Saragossa amunt fins a la plaça dels Arbres (l'avui esmicolat Juli Verne), seguia pel desaparegut Wagner, travessava la Riera de Sant Gervasi, el llit de la qual ocupa avui el carrer de Balmes, agafava el de Sant Gervasi de Cassoles amunt i es deturava a la Plaça de la Constitució, davant de la Casa de la Vila. D'aquesta romàntica edificació, abans d'ésser enderrocada, el pintor Frederic Lloveras en va fer una aquarel·la que gentilment em va regalar, en record del nostre antic Ajuntament. Sant Gervasi fou un poble independent fins que va ésser annexionat a la ciutat comtal l'any 1897.
Aquest carrer, que abans havia portat el nom de carrer de Sant Felip, mereix un capítol a part. Era una mena de cordó umbilical del barri. Allí hi havia tota mena de botigues on es podien proveir els veïns que no volien arribar-se a la Boqueria o fins al carrer Gran, després anomenat Salmerón, fins fa poc Major de Gràcia i que aviat potser recobrarà el nom, simplement, de carrer Major. Veurem. En aquest carrer hi havia botigues tan importants com l'adroguer dels pobres (Drogues Solà), Ca l'Arumí, després Simó Alemany i Pi i que ara encara porta el nom de Colmados Simó, on hi havia tot el més important en drogues i queviures, respectivament. Recordo especialment que si es necessitava palo jabón, és a dir, fusta sabonera, que no és altra cosa que escorça d'un arbre anomenat quilaya, s'havia d'anar a l'adroguer dels pobres, forçosament, ja que allí era més bo. Hi havia una sabateria molt ben proveïda que en deien Las 3 B (bo, bonic i barat), i que tothom anomenava ca les guapes, ja que les mestresses, mare i filla, i sobretot la filla, feien molt goig. El rei de les perruques i añadidos era el Sr. Turell, que tenia una botiga just davant de la ben proveïda botiga de robes Las Columnas. En popularitzar-se el cinema s'instal·laren els cines Trilla (Selecto), Smart (el desaparegut Proyecciones) i el també desaparegut Mundial.
Si seguíem baixant, carrer avall, l'olor de la userda i la ferum de les vaques ens anunciava la proximitat de la lleteria de la Mundeta. Matí i tarda, carregada de pots, anava a dur la llet a les cases, complint la promesa que hi havia escrita al vidre de l'entrada, on deia: «Se sirve a domicilio». Com si fos un emblema damunt de la porta i en forma de bandera sortia una vaca suïssa, de llauna retallada i policromada. Tenia un petit aparador on hi havia algunes pastes, ensaïmades, iogurts i fins i tot quefir, que deien que era una mena d'elixir d'allargar la vida. El que no tenia era nata. Si en volíem menjar havíem d'anar al carrer de Petritxol, on la més bona era la que tenia una fulla de col rodoneta a sota i feia una mena de punxa.
Seguia, sempre a mà dreta, el primer carnisser i el primer cansalader, aquest carregat de fills. La carnisseria fou regentada molts anys per una dona molt trempada el marit de la qual era un cec i que a mes d'ajudar-la dins de les seves possibilitats venia cupons, després de la guerra.
Al seu costat hi havia la tenda de verdures de la Matilde, el marit de la qual era una veritable institució a Sant Gervasi. Es deia Pere Font, però tothom el coneixia per en Peret, i era l'ordinari del Putxet, feina que ja havia heretat del seu pare. Rebia els encàrrecs a la botiga de verdura i després d'haver proveït la tenda amb els productes hortícoles i fruites que havia comprat al Born, feia de recader de Sant Gervasi. Amb el carro, que junt amb el cavall guardava en una quadra que tenia al darrera de la botiga-habitatge amb entrada pel carrer de Ríos Rosas, transportava tota mena d'embalums. Era la gran solució per traslladar mobles petits, equipatges i tota classe de paquets.
Altres indrets de Barcelona: