Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Des de l'Edat Mitjana hi havia a la costa davant de Vinarós el lloc conegut com el Carregador per on sortien i arribaven per via marítima els productes que produïa o consumia la població i la comarca. A finals del segle XIX es produeixen dos fets de gran importància: l'arribada del ferrocarril el 1865 i l'inici de la construcció del port modern. El 1862, l'enginyer Leandre Ayoza en redactà el projecte. El port, que arrencava de la punta Galera i de la propera roca de Sant Vicent, tindria 340 metres de longitud cap a l'interior de la mar. Situats dalt de la defensa de l'espigó que conforma el carrer Varador podem llegir el text de Josep Pla en què descrivia la seva arribada a aquest port a mitjan dels anys cinquanta del segle passat i un sonet Francesc Almela i Vives dedicat a evocar la relació d'una vila agrícola amb el mar i un altre poema carregat de lirisme en la descripció d'un port.
Enfilàrem la boca del port a l'hora baixa. Aparegué un port en construcció, molt gran, dedicat a la pesca. No vaig veure cap rastre del petit cabotatge a què s'havia dedicat aquest port anys enrere. Em vingué a la memòria l'olor de la garrofa que portaven els pailebots de Vinaròs i que havia olorat tantes vegades al moll de Palamós en la meva adolescència. Els ports, que semblen estàtics, d'una imatgeria continuada durant tant de temps, és de les coses que hauran canviat més.
Una vegada fondejats a la riba, saltàrem en terra per fer quatre passes. Ens trobàrem amb una enorme esplanada entre el moll i les cases dels pescadors. Vaig donar una mirada al rodal que em confirmà la desaparició del cabotatge antic: ni tan sols l'obra morta d'un pailebot en curs de podrir-se. Res. Les vaques i les trainyeres amarrades a les ribes immediates. Les trainyeres es preparaven per sortir. Algunes tenien els petromax encesos de clarors esblaimades cremant en la incerta foscor del crepuscle. Altres provaven d'encendre els globus de vidre i de vegades tenien un esclat agut i blavís. S'encengué la il·luminació pública de la població, més aviat groguenca. Sentírem els motors de les embarcacions que salpaven — el picar dels motors aventurers i desballestats de les trainyeres.
— Demà menjarem sardines... —em digué Albert tot caminant per la gran esplanada deserta del moll.
El cavall i la mar
Sense pausa ni pressa va el cavall
arrossegant i arrossegant la rella
damunt la terra secament vermella
on creixen l'argelaga i el cascall.
¡Quina monotonia té el treball
que amb tirànica pauta es descabdella!
El ritme vell jamai no es renovella:
avall i amunt, després amunt i avall...
Però quan ve el diumenge —hores serenes—,
l'agrícola s'emporta a les arenes
el seu company de joies i de dol.
I el cavall pren el bany batent les potes
que fan escumes altes i remotes
dins la mar tota blava sota el sol.
El port? Magne joiell
quan ve l'hora foscant.
Els molls formen l'anell
i el far el diamant.
Són els fils del telègraf un pentagrama
on posen notes gaies els ocells
per a que canti l'ària més autèntica
el baríton ingènit que és el vent.
El temps és una mar que no comença,
el temps és una mar inacabada.
L'home nada en el temps, ple de sofrença,
car el minut demana una braçada.
I quan el braç no vol seguir la pensa,
la mar –victòria de la mort- es bada.
Altres indrets de Vinaròs: