Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La capella del Sant Crist de la Mar, també coneguda com l'església de Sant Pere, va ser construïda el 1924 en substitució d'una d'anterior en estat ruïnós. La llegenda conta que el 1650 va arribar a les platges de Benicarló una barca de la qual va desembarcar Cèsar Cataldo, presoner dels pirates barbarescos, que havia promès dedicar-se a salvar tots els malalts de la pesta bubònica que, per aquells anys assolava el país, portant una imatge del Crist en la Creu. La seva arribada va ser qualificada de prodigiosa i els miracles que va obrar la Santa Imatge encara més. Hi podem llegir el poema titulat "La partença", de Carles Salvador que es clou amb una referència pietosa al Sant Crist.
I
La partença
Benicarló tot dorm. Dormen les hortes
i dorm la mar, al lluny sota la lluna.
Camí del tren tancades són les portes
per places i carrers. No s'ou ninguna
veu ni soroll. Un jove amb sa maleta
comença a anar pel món; sembla que fuig.
De qui? Per què? La vida li és estreta
en aquest poble humil que li fa enuig.
Son esperit és jove i inquiet,
i ell vol trobar amplíssim horitzó
per a apagar en ell la noble set
que té son cor d'humana ambició.
L'estació, en silenci. Tot és calma.
A dalt, al cel, la lluna i les estrelles.
Passen els àngels bruns portant la palma
de la foscor per entre llums vermelles.
Ja queda al lluny la casa on s'ha naixcut
l'emoció als ulls aguaita intensa
quan ve el carril i xiula un punxegut
fibló d'acer, al punt de la partença.
Trepida el tren, trepida i esbufega;
ix de la fosca amb ull esperitat;
un gris corser de baf els lloms rebrega
i un fum en l'aire es mou descabellat.
Benicarló, adéu! Una campana
fa el seu senyal, un crit que surt del puny
i, a poc, el tren fa el bram que s'encomana
i lentament -xif-xof, xif-xof- s'esmuny.
Cara a la vida va i cara a la vida
va el jove amb cor obert i amb pensament
que no ningú ha pogut posar-li brida
i el duu a la mà vibrant, vital, calent.
-"Benicarló! Seràs tu ma infantesa;
retornaré ja ric o cauré mort;
conquistaré pel món l'alta grandesa
i per a mi seràs el far del port."
Adéu, Benicarló! I una mirada
sense amargor, ni fel, sense plorar;
de sentiment, però, tota anegada
fa dirigir son cor al Crist del Mar.
Altres indrets de Benicarló: