Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Cova d'en Daina és un dolmen de granit de grans dimensions (7,60 m. de llarg per 1,70 d'ampla i 1,50 d'alçada) construït entre el 2.700 i el 2.200 aC. Va ser descobert per Manuel Cazurro a principis del segle XX en els terrenys de la família Cama, coneguts com a Manso Cama. Les peces de més grandària recuperades de l'aixovar foren trobades en l'excavació de Pere Cama i Casas al segle XIX. El 1957, Lluís Esteva en va promuere l'excavació i s'hi trobaren ossos, dents, set puntes de fletxa en sílex, ceràmica i peces de collars a manta. El recinte megalític està protegit per un cromlec en forma d'anell extern d'11 metres de diàmetre format per: grans pedres granítiques, passadís principal que va d'est a oest, un túmul de terra i pedres que serveixen de contrafort i la cambra sepulcral del centre.
Situats a l'interior del dolmen i també fora del cromlec llegirem un fragment d'autoconfessió de Mercè Rodoreda manifestant de quina manera es va sentir seduïda per aquests paisatges i aquest dolmen i un sonet de guerra dedicat al tema de la mort.
Amb una mà damunt de la pedra mil·lenària per veure si podia copsar-ne la influència màgica dels corrents tel·lúrics i dels corrents aeris, vaig evocar les pedres blaves de Stonehenge, tanta pedra misteriosament traslladada de lloc per convertir-la en monument megalític. Pedres d'una tonelada, de dues tonelades, de tres tonelades, alçades enlaire per posar-les planes per l'eternitat damunt d'altres pedres i voltar-les del cercle encantat. Del dolmen de Romanyà a pensar en els druides, segons Robert Graves druida vol dir Home d'alzina, el camí és curt. Els homes blancs que ensenyaven a la joventut el moviment dels astres, la grandesa del món i de la terra, les ciències de la naturalesa, la força i la puixança dels déus immortals. Els seus poders màgics eren innombrables, feien aixecar-se els vents i les tempestes, cobrien la terra de boires per portar confusió als exèrcits enemics. Eren mestres en l'art de transformar els cossos. Segons Plini exercien la medicina per viure. Podien assecar els vius. Fabricaven elixirs d'oblit. Eren capaços de crear visions a distància. Els era interdit de portar armes i matar. Se sabien immortals. Per trobar un druida a Romanyà una nit de lluna donaria anys de vida; perquè m'ensenyés l'art de fer córrer les boires i a adquirir saviesa... no n'he vist mai cap però estic segura que encara en queden alguns de mig abaltits pel cor de les alzines que eren el seu arbre sagrat. Admiro la majestat del xiprer, la fulla tan ben dibuixada del roure, la tendresa dels pollancs, i l'escabellament dels desmais, però el meu arbre, per discret, per la seva fulla perenne, la soca rugosa de suro, és l'alzina sagrada.
XLIV
[Sonet de guerra, l]
S'apaga als ulls el teu esglai de viure
ofert, només, a la buidor del cel.
L'ardorós degotall de sang fidel
l'arbre de sang per la ferida lliura.
A l'ombra dels fusells la rella encesa
d'un minvant ha segat l'astre rendit;
com la perla de bronze del teu pit
té un espasme suau la nit malmesa.
Legió d'elegits, pel somni vostre
cadàvers sense nom i sense rostre,
els àngels de la llum us deixen sols.
S'eleva un plany de vostra boca closa
per l'aire dolç fins on la mort reposa,
oh nit d'afusellats i rossinyols!
Altres indrets de Santa Cristina d'Aro: