Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La importància del mercat de Calaf dins la xarxa econòmica de la comarca s'ha d'inscriure en el context de les relacions comercials que la vila va establir amb Orient i amb Amèrica a partir del segle XVI. En aquesta època fou quan es varen construir els elements més representatius del patrimoni arquitectònic, com, per exemple, l'església parroquial de Sant Jaume, d'estil gòtic tardà, que fou consagrada l'any 1639. Al seu davant, o en qualsevol part de la plaça, podem llegir els textos següents: el primer, d'Apel·les Mestres explica una de les llegendes més cèlebres de la vila, la fortuna de la qual ha donat lloc, fins i tot, a una frase popular coneguda arreu del país: "Hi ha més xivarri que al mercat de Calaf". El segon text és un poema de Pius Forn en lloança de l'església de Sant Jaume, la qual té, entre els seus elements més característics, el campanar de 52 metres d'alçada, acabat el 1889 i un dels símbols de la vila. Finalment, ens podem servir d'un romanço de Climent Forner que narra un festeig entre una pagesa i un príncep.
El mercat de Calaf havia sigut altre temps un dels mercats més importants de Catalunya; no obstant, no és pas a la concurrència que cridava, ni al diner que feia córrer a lo que deu sa celebritat.
No, no és sa importància mercantil sinó un incident extraordinari qui li donà la fama que va perpetuant-se de sigle en sigle.
Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns se consideren dels més rigorosos, i amb tot i ser-ho tant, ne vingué un tan sobtat, tan superior a tots els haguts i per haver, que un dia de mercat, quan tota la plaça era plena de bestiar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules se glaçaven al sortir dels llavis.
Tothom tractava i contractava, tothom demanava i oferia, però no se sentia res; ¡i com havia de sentir-se si, com vos dic, al moment de brotar se glaçaven les paraules!
Però el dia anà avançant, cobra força el Sol i a la fi començà el desglaç per allà a migdia; i aixís com s'anà desglaçant l'aigua s'anaren desglaçant les paraules, ¡totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça!
¡Ah, fillets de Déu! ¿vos l'imagineu el rebombori que es produí de cop i volta?
«¿Quant d'aquest matxo? —¡Compreu-me aquest porc! —¡Tres unces! —¡Vint-i-quatre dobles! —¡Aquest parell de bous queda per mi! —Ja vos el podeu mirar per tots cantons. —Set unces. —¿No tira pas coces? —¡Ni mitra dobla menos!» etc., etc.
És a dir, que entre les paraules que es desglaçaven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xiriboi i tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles.
No sé què tens campanar
de nostra vila estimada,
que al trobar-me un xic enllà
í no et copsa la mirada,
sento al cor enyorament
i a tu vola el pensament
com coloma enamorada.
Al peu de la Plaça gran
ets com etern sentinella,
unit al temple i guardant
tan preuada meravella.
T'enlaires tot respirant
del cel les aromes pures,
essent guia triomfant
de les humanes sutzures.
Tu com un imant atraus
a la gent de la contrada
a mercats, fires, saraus,
o a una festa senyalada.
Esperes dels calafins
que et retornin les campanes
per a escampar els sons divins
fins a les terres llunyanes.
De tant en tant veus passar
la comitiva endolada
que amb sentit llagrimejar
van a acompanyar al fossar
a una persona estimada.
Per Nadal a mitja nit,
malgrat el fred i boirina,
al bell temple has reunit
la bona gent calafina
per adorar amb emoció
al tendre i diví Nadó.
I quan la Pasqua ha arribat
i el toc de l'al·leluia has dat;
anunciant el gran dia,
a la plaça acut tothom,
omplint-se de gom a gom,
entonant cants d'alegria
els nostres millors fadrins
com un cor de serafins.
Als bateigs, ja no cal dir,
fas la repicada maca
si la padrina i padrí
han afluixat la butxaca.
Ara et diré amb devoció
que repiquis llarga estona,
com un herald que pregona
nostra gran Festa Major.
No sé què tens campanar
de la vila calafina,
que al trobar-me un xic enllà
i els meus ulls no et veuen ja,
se'm clava al cor una espina!
El mercat de Calaf
A Calaf n'hi ha un mercat
que té molta anomenada,
no per tot el que s'hi ven,
per les seves verdulaires.
D'entre totes les que hi van,
les que hi van cada setmana,
n'hi ha una que és un sol
ofuscant totes les altres.
Quan el fill del rei hi surt
a donar una passejada;
quan hi surt el fill del rei,
quin seguici de mirades!
— Cavaller, bon cavaller,
més de quatre l'escridassen:
podeu prendre el que vulgueu,
que no us calen or ni plata. —
La més bella no diu res,
que les altres criden massa,
fins que el jove se'n sorprèn
molt ofès d'aquell desaire.
— Pageseta, qui sou vós?
Per què feu aquesta cara? —,
li fa el príncep davallant
del cavall que cavalcava.
Ara el sol és en un punt
que la plaça es torna calda.
Colometes a ple vol,
com repiquen les campanes!
— De Viver de Serrateix
no venia per complaure-us,
senyoret del cabell ros,
hereuet de poc reialme;
però ja que gallegeu,
digueu què voleu comprar-me
d'aquest bé de Déu que tinc
d'ous i fruites i viandes.
No porteu pas prou diners
i no estic, no, per fiances. —
— No vull pas comprar, respon,
res d'aquesta gran parada;
és a vós que us vull comprar,
és amb vós que vull casar-me. —
— Doncs, llavors, només us cal
que em doneu una besada. —
Altres indrets de Calaf: