Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
De tota manera el Ventura se’n va servir, de l’euca!
Decidit a marxar, cavalcava dreçat com sempre ho havia fet, si bé aquesta vegada notava un lleu encarcarament al coll. Anava més corbat que de costum.
En arribar a la vall de Sorteny, el sol era rosat i tebi, els vents adormits, l’herba humida estava pigallada de flors i als cims hi havia la presència blanca de la neu.
En veure-ho, el cor del «vell Margarit» bategava amb el cor de la vall. Ple d’essències i de tendrors.
Baixà de l’euca. Els seus ulls, entelats pels anys, se li aclariren un xic. Va somriure amb una alegria incontaminada.
—Ara és quan m’agrada aquesta vall, a l’estiu fa massa calor. Agafaré algunes plantes remeieres per casa. Ens hem quedat sense, dempés de l’hivern.
Amb aquests pensaments, alçà la vista muntanya amunt per descobrir els animals. Va ser endebades, de cop li vingué una nuvolada espessa al cap. Llavors l’abaixà, i a terra vegé com dues grandalles es descabdellaven. Era un home llest i va tenir la certesa que la «seva visió» no era encertada. Per tant, decidí de tornar a la borda. No va poder pujar a l’euca. Caminava davant d’ella, ella el seguia. Tots dos es dirigiren al camí de baixada.
Per sort, un jove d’Ordino, el Marti Vila, anava per aquells paratges i el trobà. El fet que al Margarit li hagués desaparegut el color de les galtes, l’inquietà. El pujà a l’euca i el va lligar.
—Margarit, no estem gaire bé, veritat? —demanà.
—Estic cansat.
—No vos amoïneu. Jo vos portaré.
El Margarit quasi no hi veia. Els seus braços impotents queien a la llarga del seu cos.
Encès, Sorteny polsa bellesa florida,
l’aigua rebrolla despertars d’argent viu,
la neu que emmantella la sement dormida,
percep, al bell dessota, un repiqueig viu.
El cel musical, la natura convida
a descloure flors a la fressa del riu,
una dansa suspesa l’hivern oblida,
trescant amb fe, pur, el rierol somriu.
.
Flora encisera i cèliques les gençanes,
cantúries del beç, i flaires boscanes,
idil·lis-lis de maig besant eternitat,
miracles d’arrels, sotjant claror interna,
delint-se en pradelles, verd i flama eterna,
en el calze del cor, pètals i un esclat.
Altres indrets de Ordino: