Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al meu pare
La llum del Serrat em duu l’alenada
d’aquella tebior del viure pur,
i la pau, en la serenitat d’alçada
dins el toc de l’atzur.
Sota el reflex de la claror tranquil·la,
tu pescaves, i jo collia flors.
Ara sembla que la serra perfila
el deler dels records.
El teu silenci acompassa de l’aire
el diàleg dels nostres esperits,
una essència fluctua a mig aire,
sobre el broll dels sentits,
i sé, que porta antigues flors boscanes
nodrides en jocs d’ombres d’un temps curt,
besades amb pluges de fonts llunyanes,
pomell que a l’alba surt.
Relleus transparents, porteu-me amb la brisa
aquelles gerderes... pètals marcits!
Fa ré, cabdells d’amor quan l’aire em frisa
el cor encès als dits.
Antigament a les planes del Serrat —situat a vuit quilòmetres de Sornàs— s’hi feia blat, sègol, patates i pèsols. Ara el conreu dels cereals gairebé ha desaparegut de les Valls.
Al Serrat, com el seu nom indica, hi ha en la seva llargada dents ben diferenciades i, com a un dels elements naturals de més protagonisme, la llum.
Allà, la claror és primicera, com si en obrir els ulls a la vida veiéssim el món amb una dimensió pura.
A algunes persones els predisposa l’ànim al diàleg íntim.
[...]
Els propietaris de les bordes del Serrat les llogaven a la gent jove de la contrada. N’eren excepció les que llogaren l’una al vell Margarit i una altra al vell Felissó. Ells, amb anys d’experiència, passaven esma del treball dels joves.
Al cap al tard, després de la jornada de treball, la Cabana del Margarit era el punt de trobada. Menjaven i, en renovar forces feien alguna partida tot xerrant. La vetllada durava fins les primeres foscors, no gaire tard. S’havia de matinar el dia següent.
En Josep apretà l’accelerador, intentant atrapar el cotxe de l’italià i a l’altre. Afluixà la pressió al pedal, quan s’adonà que els vehicles que perseguia havien pres massa distància.
Quan arribà a Ordino, allí a l’Hotel Coma, veié els cotxes aparcats. Passà per dins del poble, continuant la ruta vers Llors, la Cortinada i després el Serrat, on havia d’esperar.
La nit era bona. Tenia la finestra oberta i pipava mecànicament de la pipa apagada. No es podia treure de la ment els dos cotxes aparcats, com dues aus de mala astrugància.
La carretera s’havia convertit en un camí veïnal, amb fondes roderes, la qual cosa l’obligava a anar a poc a poc. L’atenció posada en el camí el distragué de les temences anteriors. Encara que la velocitat era poca, saltava sense parar, per efecte dels sots del camí de carro. L’indret indicat per esperar-se era una borda abans d’arribar al Serrat, vora el riu. No sabia si la colla arribaria pel port de Rat o bé el Port de Banyells. En Calvet li indicà aquell indret, que en Josep prou coneixia, per haver-hi anat abans a pescar la truita. Els dies que pescava per les rodalies de Llors, La Cortinada i el Serrat o bé encara més avall a Ansalonga o Sornàs, eren dies perduts en les profunditats d’un passat que podia semblar perdut en el temps, però que en realitat era a curta distància.
Altres indrets de Ordino: