Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de Sant Martí de Peralada apareix documentada per primera vegada el 1002 i es troba situada en el punt més alt del pujol on després s'anà assentant la vila medieval emmurellada. Els primers vestigis constructius daten d'entre els segles X i XI i a finesta i el timpà dels XII i XIII. El campanar és gòtic, dels segles XIV-XV. L'actual aspecte del temple de Sant Martí de Peralada correspon a una reconstrucció realitzada el segle XVIII. Des d'aquest punt segur que era i és fàcil de connectar visualment amb la basílica de Castelló d'Empúries. Aquesta població i Peralada formaven part d'un mateix comtat segons documenta un text de Josep Pla que podem llegir a la plaça.
El comtat d'Empúries fou no solament molt vast...
Autor: Josep Pla i CasadevallObra: El meu país (Obra completa 7) , 1974
Pàgines: 88-89
El comtat d'Empúries fou no solament molt vast sinó que s'establí sobre una terra no pas precisament pobra com altres comtats pirinencs. La seva administració obligà el comte a dividir-lo en dos pagus, o sigui en dos espais rurals: el pagus estrictament emporità i el pagus de Peralada. Com que el fet d'aquests dos pagus ha creat una gran confusió perquè s'ha arribat a creure en l'existència, a l'Edat Mitjana, d'un comte de Peralada, convé posar les coses en una ordenació clara. I no crec que ningú ho hagi fet amb tanta precisió com l'historiador Botet i Sisó, el qual ha escrit en la Geografia de Girona, capítol de Peralada: «De comtes de Peralada que no ho fossin d'Empúries, no n'hi hagué cap a l'Edat Mitjana. Convé tenir això molt present per no confondre l'antic pagus, o si es vol comtat de Peralada, amb el territori que fou possessió dels comtes de Peralada, títol creat per Felip III de Catalunya i IV de Castella a favor dels fins aleshores vescomtes de Rocabertí, que eren, des de molt temps abans, senyors de la vila de Peralada, però no comtes de Peralada». Contribuí a aquesta confusió un fet posterior, que el senyor Botet precisa immediatament després del paràgraf que acabem de donar: «El senyoriu de la vila de Peralada, que radicava en els comtes d'Empúries, fou donat pel comte Ponç, potser en morir (1044 a 1078), a son segon fill, Berenguer, i en la descendència de Berenguer seguí fins a la seva incorporació probablement per matrimoni, a la casa dels vescomtes de Rocabertí que trobam lo posseïen ja en el segle XIII». Direm tot passant que fou Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada, qui obligà els seus habitants a abandonar-la i ordenà cremar-la el 1285, quan es veié impotent per a privar-hi l'entrada a les tropes del rei de França Felip l'Ardit — incendi que fou fatal als interessos de la família Muntaner, que tenia l'hostal de Peralada, a plaça, i en el qual nasqué el cronista Ramon Muntaner de tan alta i justificada fama.
Altres indrets de Peralada:
Indrets