Interior del santuari del Mont

La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys d'ençà 1222. Va ser a principis del segle XIV, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir de Sant Llorenç del Mont o de Sous, al punt més elevat de la muntanya. Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont, molt minvat, van ser substituïts per priors, al ser agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe. El 1936, poc després de l'alçament feixista que desembocà en guerra civil, va ser saquejat pels anarquistes.

Entre 1949 i 1957 s'hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. El 1984, va ser nomenat capellà custodi Joan Carreras i Péra que va revitalitzar els lligams verdaguerians amb el santuari. Jacint Verdaguer, que hi féu una estada llarga l'estiu de 1884, va dedicar uns goigs a la Mare de Déu i una invocació que podem llegir en l'interior de l'església.