Tarragona un dematí de vent
A mossèn Jaume Bofarull
Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.
I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!
Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
se drecen les muralles com protegint estols,
superbament encara fulguren les pedreres;
i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la catedral s'eleva dins la claror esplendent
amb una apoteosis vibrant de polsegueres!