Petita oda a Barcelona
Engalanada de gràcies,
vibrant de commocions,
no et calen pas les acàcies
ni els enginestats turons
ni urbanes aristocràcies,
per excitar emocions.
Tothom viu voltat d'encisos
sota els teus celatges blaus,
en la modèstia dels pisos
o en l'esplendor dels palaus,
exercint oficis grisos
o canongies suaus.
Per tothom ufana espletes
i troba en tu allò que vol:
l'un la font de Canaletes,
l'altre la Rambla a ple sol.
El de quimeres secretes
heu en tes rauxes consol.
Per a les meves deleres
Dóna'm ton tresor millor:
jorns arborats com fogueres
amb tot un poble en clamor,
viva la plaça amb banderes
i una proclama al balcó!