Pels anys noranta, l'Ajuntament decidí que la plaça de Catalunya havia d'ésser definitivament una plaça, netejant-la de les cases i les barraques que l'ofegaven i l'enlletgien. És clar, el «Gran Café del Siglo XIX» figura entre les víctimes de la urbanització. Però, oportunament, havia arribat d'Amèrica un altre català amb idees, el senyor Pou, que associat amb l'amo de la Gàbia prengué a cens uns terrenys de la cantonada del passeig de Gràcia propietat dels marquesos de Montsolís i, l'any 1897, hi bastiren un nou cafè, el Colón, que va tenir una extraordinària acceptació per la novetat del local i per la bonesa del servei.
El Cafè Colón, tan ben portat, féu una ràpida i brillant carrera. Li anaren aixecant pisos damunt, fins a convertir l'immoble en un hotel de dues-centes habitacions. Desfilaren per la seva gerència i la seva direcció prestigis de l'hoteleria com Perelló. Busquets, Miquel Regàs, Ribas... Durant l'Exposició Internacional del 1929, se'n féu càrrec una nova empresa, de la qual era ànima el magatzemista de colonials i col·leccionista d'art Lluís Plandiura. El complex reunia 1'hotel, el cafè, el bar americà, la brasserie i una denominada Taverna Andalusa, en realitat un cabaret distingit. Hom deia que es podia fer plena vida social barcelonina passant-se les vint-i-quatre hores del dia i de la nit ficat en el Colón.
Totes les penyes del cafè tenien nom: la dels metges, la dels artistes, la dels radicals, la dels agents de Canvi i Borsa, la de la magistratura, la dels cineastes, la dels noruecs... Una de les més respectables penyes era la del Gai Saber, amb els senyors Puget, Toda, Morera i Galicia, mestre Vives, Agulló, Cabot, mossèn Garriga, Matheu, servits pel cambrer Cabané, que més tard, amb la ploma, es convertí en divulgador de temes gastronòmics. La penya del propietari, Plandiura, la componien pintors i escultors que cada dissabte dinaven junts en un salonet del bar. A la brasserie, al voltant del poeta Josep Maria de Sagarra, mantenien tertúlia escriptors, periodistes i algun polític: Just Cabot, Josep Maria Planas, Màrius Gifreda, Rossend Llates, Duran i Reynals... De matinada, molts coincidien en el soterrani, en la Taverna Andalusa, on tocava l'orquestra Miuras de Sobré i ballava un grup de gitanes dirigit per Borrull.