Paisatge artanenc...
Paisatge artenenc, que jo estim com s'estima una mare,
puix m'has engendrat a la vida de l'art i poeta
m'has fet: som fill teu! Oh paisatge artenenc que t'enconques
en mig d'uns serrals revinguts, com uns braços de pedra
que Déu reinflà i encorbà al teu entorn perquè et guardin,
tu ets el verger on poncellen les flors dels meus somnis,
esquiu i rebel als afanys de buidar-te en mos versos!
Tu m'has descobert la Bellesa, que seu vora el límpid
cristall llis i tou dels cocons, i divaga, serena,
pels horts, pollancredes, molins, senderols, siquioles,
i et posa una tendra i amable claror amb sa presència.
Oasi de pau, en l'inhòspit Sahara del viure,
on trob soledat per parlar, fer volar mes idees
—estels virolats— i on repòs en coixins de silenci.
Tu m'has ensenyat a llegir les vivents meravelles
que Déu deixà escrites en tu, per amor dels poetes,
amb lletres de flors i verdesca, de valls i muntanyes,
paisatge artanenc, llibre obert que, de tanta substància, crivelles!