Neu als claustres de la seu
La neu graciosa s'escampa
damunt el calat finestral;
la gàrgola tota s'emrampa;
i un pobre canonge -me'l llampa
l'airet agullenc, glacial!-
es mira envejós l'oca dolça
que avui, pudibunda, no espolsa
el tebi plomatge vital
que sembla una museta hivernal.