Mossèn Alcover era un home d'alçada mitjana, molt robust, de cap pelat i molt rodó, i amb una cara que també semblava traçada amb un compàs. Tenia el coll un poc tort — conseqüència d'una caiguda de quan era molt petit— i una boca gran, molsuda i plena d'energia. Per l'expressió de forta voluntat dels seus llavis i per la rodonesa del seu cap —típica dels voluntariosos i obstinats— tenia una gran semblança amb Mussolini (de qui, en aquell temps, encara ningú no parlava).
El seu parlar, el seu gest i els seus moviments tenien una vivacitat descurada, pagesívola, i, a estones, grossera. Era desorbitat en les alegries i en les irritacions. Els acudits i capbuitades dels al·lots el divertien molt, i ho demostrava amb rialles sorolloses: reia amb tota l'ànima i amb tot el cos, tirant-se cap enrere i posant-se les dues mans al clatell.