Les artanenques
A Joan Alcover
Donzelles artanenques, sembla que us veig encara
diumenge d'horabaixa, disperses pels camins
de tres en tres, alegres, girant-vos desiara,
donant a les quintanes un aire de jardins.
Us agafeu pels braços amb lleu cadència clara,
els vostros cossos tallen el cel, esvelts i fins!
Una frescal serena vostres cabells amara,
ompliu els aires pàl·lids de riures argentins.
Els grans aubons us vinclen llur joventut rosada,
i us besa amb infinita recança perllongada
la senyorial bellesa del dia qui se'n va.
Voldria que amb les vostres garlandes me lliguéssiu,
oh hereves de les Gràcies, i a mes estrofes déssiu
aquesta gentilesa del vostre caminar!