L'endemà al matí ens hi vam tornar a posar i vam continuar fins a fer-se fosc, gairebé sense aturar-nos al migdia per menjar un mos, atès que el dia s'escurçava. I així un dia i un altre sense descans fins que la figura de Crist va anar emergint a la llum. Mestre Arnau pintava assegut dalt de la bastida i a voltes gitat enrere per tal d'ampliar el seu camp de visió.
Al peu de la bastida vaig contemplar com Crist sorgia del fons blau, com la seva cintura actuava com a eix horitzontal, de la qual partia la part superior en forma de triangle, amb els costats formats pel mantell que convergien en els seus cabells. La part inferior de la figura tenia forma de trapezi, les bases del qual eren la línia recta de la cintura i la que determinaven els peus. De dalt a baix la figura de Crist estava dividida en dues parts, amb la descompensació del braç dret alçat, amb la mà en actitud de benedicció, contrarestat per la blancor del llibre obert que, amb la inscripció Ego sum lux mundi, sostenia la mà esquerra. El rostre era emmarcat pels cabells llargs i hi destacaven els ulls impressionants de Crist. La figura vestia una túnica grisosa rivetejada de blanc i puntejada de pics ocres, amb un mantell blau ornamentat amb fistons amb rombes de color blau i vermell coberts de perles. Al costat superior de la figura apareixien les lletres gregues alfa i omega, indicant el principi i la fi de l'univers. A la semicúpula hi havia quatre àngels amb els símbols dels quatre evangelistes: el brau de sant Lluc, el lleó de sant Marc, el llibre de sant Mateu i l'àliga de sant Joan. I, tancant la composició, a banda i banda, apareixien dos serafins amb sis parells d'ales plenes d'ulls, símbol de la revelació divina.