La impremta Gràfiques Miramar anava adquirint cada vegada més força en clientela i en instal·lacions. El vellíssim local del carrer de la Dragona, on s'havia establert, ja resultava petit — a més d'incòmode —, i En Norbert Bauzà hagué de llogar, de poc en poc, diversos locals en aquell barri de la Calatrava: una planta baixa per a despatx, una altra per a magatzem de paper, una altra per a paper imprès... Aquesta dispersió era perjudicial, principalment perquè feia perdre molt de temps en desplaçaments; i jo mateix me'n ressentia perquè els volums impresos d'obres de la meva editorial havien d'estar amagatzemats en aquells mateixos espais que la impremta necessitava. Calgué pensar seriosament de trobar local prou gran perquè la feina i els depòsits de les dues empreses quedassin ben instal·lats i delimitats.
Ja havíem visitat diferents edificis sense resultat, quan casualment, a principis de 1963, vaig saber que estaven venals, en el mateix barri de la Calatrava, una planta baixa i els pisos segon i tercer de la mateixa finca, que era d'una extensió considerable: 380 metres quadrats de superfície. L'anàrem a veure i resultà evident que se'ns oferia una ocasió magnífica: En Bauzà compraria la planta baixa per instal·lar-hi la impremta, i jo compraria els dos pisos — a preu molt més baix, perquè eren grans quadres inhabitables — per a situar-hi el magatzem de l'editorial. Així ho férem: es traslladà la impremta i tot el paper imprès o per imprimir, i començàrem a respirar tranquils.
Pocs mesos després sortí també venal la resta de l'edifici, o sia, un entresol i el primer pis, que eren ben habitables, i ho vaig comprar sense pensar-m'hi gens, encara que el preu era com quatre vegades el dels dos pisos alts. Una part del primer pis — devers 36 metres quadrats — estava ocupada per una terrassa descoberta; la vaig fer cobrir, i quedà convertida en una bella sala per a despatx, amb amples finestrals que li donen una claror esplèndida.
Aquesta reforma i ampliació de local em permeté de traslladar a la Calatrava — exactament al carrer de la Torre de l'Amor, 6 A — la meva biblioteca i les calaixeres del Diccionari, amb la qual cosa el pis de la plaça d'Espanya, on tenim el domicili familiar, quedà alleugerit de pes i augmentat de capacitat.
Una part del primer pis de la Calatrava estava ocupat per llogaters, però trobaren un local que els agradava més i deixaren lliure el meu. Això em donà ocasió d'oferir-lo com a local social a l'Obra Cultural Balear mentre no en tingués de millor, i així he vist desplegar-se dins casa meva aqueixa institució que consider com una filla. Ja que havia nascut justament dins la casa on visc.