La ceguera

La ceguera

Ombra immensa que em sities,
nit eterna del meu ser,
de la llum de tots els dies,
quin oblit me'n véns a fer!

El teu fum de tota cosa
brill i forma bé encobreix
i no roba a tota rosa
la bellesa, tanmateix?

Quants raigs mates de llanterna!
Quantes neus véns a ennegrir!
Ombra immensa, nit eterna
sens albors de cap matí!