Hípica
Banderoles flamejant
i maror de carn humana.
Vibra l'aire encès de crits
i esqueixat de mans que s'alcen.
Un núvol de mocadors
vola sobre la gentada.
És tot ulls, anhel i gest
cada espectador. Naufraga,
anegat de multitud,
el clos brunyit de llum càlida.
Pols olímpica amb el trot
dels cavalls. Tota la tarda,
rossa i blava, és un fester
arborat de milers d'ànimes.
Llustrosos, narius fumant,
i crineres onejades,
escumegen els cavalls.
La carrera els embriaga
i devoren el camí
amb el ritme de ses cames.
Refulgeix el seu entorn
de llur magnífica estampa.
Els empeny un frenesí
de sagetes afuades
desparades pel desig
de les olímpiques palmes.
Bell furor de joventut,
esperit, nervi i sang brava,
amb compàs arravatat
talment d'estrofes pindàriques.
Semblen ingràvids. Llamps vius
senyant unes retxes llargues
de gris, de negre i de ros,
amb sa cua estarrufada,
tensos i glorificats
en un nimbe de pols blanca.
Dins el camp, bull i rugeix
una mar de carn humana,
mar en passió creixent
que oneja, increpa i aclama
als corsers i als conductors
amb veus de joia i de ràbia. "
Cada ull és un projectil
que sobre els cavalls se llança.
L'ànima salta pels ulls
i tota se fa mirada
i brollen els mocadors
al vent de l'entusiasme.
Se fonen penes i goigs
dins la mar de carn humana.
Tot crema en un foc vital
de crits de roja flamada.
El camp és un fogueró
i cada cor una brasa.
Banderoles degotant
llum viva i color encarnada.
Les ales dels mocadors
fan una tempesta blanca.
Cap al tard, roent de crits,
i esqueixat de mans que s'alcen.
S'esculpeixen els cavalls
com un fris, damunt la tarda.