Fornalutx
Entre muntanyes blaves i morades,
a on a l'hora que la tarda mor
hi ha lentes fumaroles encantades,
Fornalutx és petit com una flor.
Passen les aigües per les valls calmades
amb un quiet i suavíssim plor,
i lluen cobejades i sobtades
dins fulles fosques les taronges d'or.
El poble és costerut sense descans,
les dones seuen als petits replans,
hi ha olor de flors, murmuri de pregàries.
Sobre un viure suau i beneït,
com rondalla de por s'alça la nit,
amb ulls de foc de sitges solitàries.