Entre altres mèrits, Sanchis tenia el d'haver promogut els aplecs dels "Amics de les Lletres"; i després d'una llarga interrupció d'aquelles excursions, n'organitzàrem una d'extraordinària, destinada expressament a acomiadar En Sanchis en la seva partida definitiva de Mallorca. L'eixida es va fer al Puig de Sant Salvador de Felanitx, el 16 d'agost de 1959. Hi participaren uns cinquanta excursionistes procedents de Palma, de Sóller, de Felanitx i de Santanyí. Dins l'hostal que hi ha a dalt de la muntanya férem el dinar de germanor, després del qual es llegiren moltes adhesions d'amics absents, els companys Antoni Amorós i Miquel Fullana oferiren l'homenatge i jo vaig entregar a Sanchis Guarner un àlbum d'autògrafs d'escriptors i artistes mallorquins, i li vaig adreçar un breu parlament en què barrejant la cordialitat amb la brometa, li deia:
"Manuel Sanchis Guarner: Te'n vas de Mallorca, segons dius, per l'única raó que et podia decidir anar-te'n: València. Te'n vas després de setze anys de conviure amb nosaltres i de desplegar ací una activitat que sempre serà recordada. Els qui més la recordaran i estimaran en tot el que val, seran, naturalment, els més acostats a l'Obra del Diccionari, objectiu principal de la teva estada a Mallorca.
Però també tindran motius de recordar-te sempre els escriptors mallorquins, vells i joves, des dels qui encara escriuen poemes èpics fins als moderníssims qui empren paraules gruixades o entonen madrigals als productes Catigène; des dels qui són continuadors fidels de les tradicions de l'Escola Mallorquina, fins als "jóvenes bárbaros" que s'esforcen a infiltrar dins l'illa de la calma versos demolidors d'idearis i de preceptives.
Et recordaran tots, els tradicionalistes i els revolucionaris, perquè tots t'han vist actuar com a orientador i animador de les activitats literàries mallorquines d'aquests quinze anys darrers. Tots t'han vist, a les tertúlies de lletraferits, teoritzar i catequitzar en nom d'una amplitud d'esperit que no diré que fos ignorada entre nosaltres, però que no havia trobat qui la proclamàs i en fes bandera doctrinal.
Per això, a Mallorca t'has carregat d'una greu responsabilitat: tu tens bona part de culpa dels delictes literaris que s'hagin pogut cometre ací darrerament i que no és dubtós que et donen una mica de corcó de consciència. Però no tot han estat delictes: hi ha una part positiva molt important, hi ha noms i obres d'escriptors joves que fan molt de respecte i que també han trobat estímul en les teves orientacions. I cal reconèixer que enmig de l'acció estimulant has sabut exercir també, quan ha estat oportú, la missió de refrenar els ímpetus i de posar les coses en el seu lloc si els folls més o menys descominals intentaven dur massa lluny els principis llibertaris.
En resum: crec que t'has guanyat la gratitud de tiris i troians, de vells i joves, de puritans i agosarats. N'és bona prova aquest àlbum d'autògrafs amb què la gent de lletres, sense distinció d'edats ni d'escoles, t'ha volgut expressar la seva simpatia, la seva adhesió cordial i la recança amb què veu la teva corporal separació.