El plataner de la Plaça de la Catedral
Tant més que un arbre que de tendra ombria,
omple la plaça de la Catedral.
Be sembla ell tot un guaita, nit i dia,
fet a la vigilància del portal.
Gegant que ni s'ajup per cap injúria
del campanar que el mira de reüll,
ni llença més que ombrades de cantúria
pel transeünt que sota d'ell s'acull.
Ell, l'arbre, sí, dels mil i un nostres passos.
Ell va rebent-nos sempre com en braços
des de la nostra anada baptismal.
I quan ja amortallats deixem Solsona,
tot d'un bes d'ombra en plor, llavors bé dóna
el seu "adéu" al nostre pas final.