El forat de l'Ingla és ombriu. A la tarda hi pugem per veure com, a ròssec d'animal, baixen els troncs pelats, fins al carregador. Més amunt de la font "que si hi poses les dents et queden gelades", les mules els arrosseguen amb cadenes pel pendent, passant amb compte per entre els arbres vius. Més amunt encara, cap al Coll del Pendís, trobem esteses de matolls tots vermells de maduixes, i les mengem a grapats. Els boscos, d'avet gegant, arran del camí, baixen cap als fondals en pendent molt inclinat. Si mireu cap endins, l'espessor negrosa de troncs i de fullatge fa una foscúria que no us deixa veure res.