Davant la imatge d'una vigatana
Salut, oh noble dona catalana
de cella forta i de mirar suau.
Er veu com ell de greu i de galana
el sec país del llunyedar tan blau.
Seran els dies que ta sort dabana
passats a vora de qui en tu es complau,
feixes iguals de la més viva ufana,
goig i riquesa d'una llar en pau.
Poc temeràs de la naixó dels dies
ert desengany, confuses vagaries:
tan transparent és viure com morir.
Hi ha una creu invisible que recera
la teva amor, que és flor de ginestera,
la teva fe, que és flor de romaní.