Carrers de Sant Gervasi
Carrers de Sant Gervasi més ensonyats! La gràcia
us va minvant: us voltem projectes i perills.
Fa un aire, a casa el vetes-i-fils, com de farmàcia;
enllà hi ha esperantistes que, a més, crien conills.
Trobeu carrers —de tanques— on només viuen grills:
adés adés traspunten el pebreter, l'acàcia.
Un vell fanal tremola, poruc, de la fal·làcia
de la humitat que, al vespre, li mostra cent espills.
I el tramviet! L'ofeguen els viaranys on passa,
i amb aquells tombs que dóna, fins trobo que fa massa.
Serveix l'humil buròcrata i el clergue mig ferit.
Però diumenge al vespre son urc us esborrona,
car dames molt mudades hi van a Barcelona
amb un gran ram de roses i un bell infant dormit.